L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un finançament singular per a Catalunya és més difícil que el referèndum'

Esperem que hagin tingut un bon Nadal i bon dia de Sant Esteve.

Tornem de la primera part de les festes parlant de diners. Avui el govern espanyol celebra l'últim consell de ministres de l’any i fins a última hora no sabrem si continua donant les ajudes econòmiques conegudes com a “escut social”. Perquè, segons sembla, el PSOE i Sumar no es posen d’acord i la UE vigila. De moment, el govern espanyol continuarà rebaixant l’IVA dels aliments bàsics sis mesos més, fins al juny, i la reducció de l’IVA de l’electricitat i el gas. Això vol dir que deixa de recaptar uns 2.400 milions d’euros. En canvi, no és tan clar que mantingui la gratuïtat i les ajudes al preu del bitllet del transport públic ni l’impost a la banca.

De mesures com aquestes, en diuen “escut social”, i tenir el tren de franc o pagar 20 euros al mes i poder agafar el transport públic tantes vegades com vulguis és una mesura que ajuda milions de famílies. Però això, més que un escut social, és un paraigua o una gavardina. Vull dir que, en un moment en què fins i tot gent que treballa viu en risc de pobresa, aquestes mesures són pegats eficaços, però només pegats.

Precisament, alguna cosa més que pedaços és el que vol el president Pere Aragonès per a Catalunya l’any que ve. 

Ahir, Aragonès va fer el discurs de Sant Esteve (troballa curiosa entre el discurs de Nadal, reservat al rei, i el de Cap d’Any, en què parlen els presidents de totes les autonomies). Total, que Aragonès va fixar el 2024 com l’any en què Catalunya pugui disposar dels diners que paga.

“Finançament singular” és el concepte a retenir. No demana pacte fiscal, però sí sortir del règim comú. Cal negociar-ho amb Pedro Sánchez, que, de moment, com a molt està disposat a desenvolupar un organisme previst a l’Estatut que es diu Consorci Tributari. Fins i tot Salvador Illa n’ha parlat com una bona manera per desplegar l’Estatut. Però ja els dic ara que treure Catalunya del règim comú no es pot fer sense assistir a una revolta popular a tot Espanya. Per dos motius: per la diferència que significaria entre comunitats i pels diners de Catalunya que Espanya deixaria d’ingressar. Dotar Catalunya d’un finançament singular (digne d’aquest nom, que rebaixi molt el dèficit fiscal actual) és tant o més difícil que pactar un referèndum d’independència. Si amb la fórmula “finançament singular” Pere Aragonès ha trobat una manera de dir pacte fiscal sense que ningú s’escandalitzi, és una bona idea. Potser Catalunya pot començar a recaptar tots els impostos (estaria bé), però reduir la quantitat de diners que aporta a Espanya és bastant més difícil. Que la idea sigui portada a la pràctica demana un nivell de compromís del govern espanyol i de força dels partits catalans que em sembla que excedeix el que es pot esperar. 

La proposta d'Aragonès és un win win: serveix per tenir un objectiu de millora per a tot l’any que ve, per apuntar-se un gran èxit si ho aconsegueix i per tenir un punt al programa electoral del 2025 si no sortís bé.

Disposar dels diners del nostre esforç fiscal. Això sí que seria un escut social.

Bon dia.