L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El feixisme es manifesta mentre Junts vol garanties del PSOE'

Primer, estat de les negociacions PSOE-Junts a Brussel·les. Les dues parts continuen volent l’acord, però Junts vol assegurar les condicions i els objectius del pacte abans de tancar res: Puigdemont volia un “compromís històric”, més que no pas l’amnistia com a resultat únic.

A Madrid hi ha un cert desànim perquè volien votar la investidura aquesta setmana mateix (la setmana passada tot estava a punt per fer l’anunci i, per tant, semblava que només era qüestió de dies) i encara que hi ha dues setmanes i mitja de coll, fins al 27 de novembre, data límit per fer la investidura i no haver de repetir eleccions, aquest fase de converses sense acord se’ls està fent llarga, als socialistes. Sobretot perquè l’agitació ja ha arribat al carrer. Això ha estat aquesta nit a Madrid, davant la seu del PSOE, amb càrregues policials fortes i batalla campal que s'han saldat amb 6 detinguts i 39 ferits, on s’ha cantat el Cara al sol i s'han sentit crits racistes i contra Puigdemont, Sánchez i el mateix rei. No hi cap dubte que la manifestació d’aquesta nit ha estat més feixista que una altra cosa, en paraules del nostre delegat a Madrid, David Miró: el que s’està vivint a prop de la seu del PSOE és el més semblant a l’assalt al Capitoli o de Brasília que ha passat a Espanya, tal com expliquem avui. És molt interessant l’anàlisi de Miró, que escriu que el marc mental dels manifestants és que “Espanya està en perill i cal sortir a defensar-la”, i viuen amb estupefacció el xoc amb els seus estimats policies, que els han arribat a tirar gasos lacrimògens. A qui no beneficia gens aquesta violència és a Feijóo, que està demanant a la gent que surti al carrer a protestar contra Sánchez (diumenge vinent, a totes les capitals de província), però les paraules estan tan inflamades des de fa tant de temps (fa cinc anys, Casado ja deia a Sánchez que el seu govern era il·legítim) que el PP no pot controlar el resultat de les protestes. Que fins i tot el Financial Times, que no és un diari d’esquerres precisament, li digui que l'amnistia és el camí i que deixi de mirar només a Vox és un cop a la seva imatge. 

En resum, l’acord sembla que trigarà i, mentrestant, l’espai mediàtic l’està omplint la dreta i la ultradreta.

Bon dia.