L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra, del "tallafocs" a cremar-se amb els cartells'

L’anàlisi del dia ens porta tres escenaris. Un és la realitat; a vegades, com avui, la crua realitat:

El gens independentista Foment del Treball afirma que les administracions, sobretot la de l’Estat, han deixat d’invertir a Catalunya entre el 2009 i el 2023 un total de 42.500 milions. A continuació han dit que la xifra és escandalosa i han reclamat un pacte a Catalunya per revertir-ho. Quantes vegades hem sentit una notícia com aquesta? I això que ho hem provat tot: hem tingut governs de Convergència, els tripartits, independentistes, i cap no se n’ha sortit. O sigui que aquí s’ajunten dues coses: la matriu de planificació i construcció radial de les infraestructures a Espanya i la incapacitat d’actuar amb un mínim d’unitat a Catalunya. 

Un altre bany de realitat:

Catalunya continua estancada en la generació elèctrica renovable i, per tant, s’allunya de la sobirania energètica. Per entendre’ns, de la llum que vam consumir l’any passat, la meitat la van generar les centrals nuclears. I la renovable va representar el 13,6%. I resultat que d’aquí sis anys, el 2030, s'hauran de desconnectar les centrals nuclears. Aquí cal un altre acord de país: ningú no volem un molí de vent al paisatge que veiem per la finestra. Ningú no volem una torre d’alta tensió que porti de lluny l’energia que aquí no volem produir al paisatge que veiem per la finestra. I en plena emergència climàtica. Si els grans partits no es posen d’acord, aquest poc desenvolupament de les renovables també serà notícia cada any.

El segon escenari és que precisament estem en plena negociació per tenir govern a Catalunya. Els últims dies, amb tota naturalitat i amb el vent a favor de l’statu quo, s’està imposant que la negociació que acabarà bé serà la d’Esquerra i el PSC. A Junts asseguren que continuen negociant amb Esquerra, i que de la mateixa manera que el PSC diu a Esquerra que no els convé anar a una repetició electoral perquè internament estan en una situació molt precària, Junts diu als republicans que si volen fer net no poden agafar-se a les cadires i salvar uns quants centenars de llocs de treball, que necessiten salvar la credibilitat, fer net i recomençar. 

Perquè no hi ha dubte que Esquerra està davant un canvi d’etapa. Pels mals resultats i per l’estructura “B” dels cartells dels germans Maragall. Tercer escenari:

Avui publiquem que al febrer, Esquerra ja havia acordat quin seria el “tallafoc” si acabava sabent-se que els cartells havien sortit de dins, i el tallafoc seria fins allà on hagués arribat la policia. Com que la militància està demanant explicacions a dalt de tot, n’hi ha que ja prenen posicions, com Oriol Junqueras, que avui firma un article a La Vanguardia. El fins fa poc president del partit hi afirma que això de l'estructura “B” és inadmissible, que s’ha d’arribar fins al final i que està segur que Marta Rovira no en sabia res. De fet, avui expliquem que Ernest Maragall va portar les seves sospites al partit i al mateix president Aragonès en una conversa que va tenir lloc al mes de febrer. Cada cop és més clar que dins Esquerra hi va haver responsables del partit que van creuar els dits esperant que tot quedés en l’oblit. Per això ara el temps se'ls ha girat en contra.

Bon dia.