L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra s’encomana al junquerisme'

Oriol Junqueras torna a ser el president d’Esquerra. Té davant quatre anys, i ja en portava tretze. El junquerisme, per fer servir l’expressió que ell mateix va ajudar a popularitzar quan van dir que allò que “el junquerisme és amor”, marcarà profundament la història del partit i de l’independentisme d’aquest primer terç de segle: batalla cultural, eixamplament de la base, preferència per PSC i Comuns quan ha calgut, col·laboració amb el PSOE a Madrid i lluita sense aturador amb Junts per apartar-la a un racó, en una continuació de la lluita fratricida de tota la vida entre convergents i republicans per l’hegemonia del gruix del vot d’obediència catalana. 

Per tornar a la presidència del partit, a Junqueras li ha calgut una segona volta i gairebé la meitat del partit no només no l’ha votat sinó que s’hi ha enfrontat sense manies parlant en públic i en privat dels seus defectes. Podria ser un toc d’atenció o una cura d’humilitat, digueu-ne com vulgueu, però sembla difícil que un dirigent polític amb una personalitat tan acusada i autoreferencial com la seva pugui canviar la manera de dirigir el partit, així que Esquerra està abocada a la cohabitació si no vol perpetuar internament el plebiscit sobre el seu líder. No serà fàcil: Esquerra ha perdut el govern, i quan un partit de govern està a l’oposició, la contestació interna no té el fre i el silenci que suposa poder oferir càrrecs.

Tant els presidents Illa a Catalunya com Sánchez a Madrid estaven pendents del desenllaç prorrogat del congrés d’Esquerra per negociar pressupostos. El to de Junqueras ha estat exigent, lògicament, com ha de ser abans de negociar i per marcar perfil dur. Les carpetes espanyola i catalana es toquen pel cantó del finançament singular pactat per Esquerra amb els socialistes. Amb tot, el problema de Sánchez ara mateix és Junts, que aquest cap de setmana ha tornat a l'“així no podem seguir”. Ho ha dit tants cops darrerament que si al final el PSOE no reacciona Junts haurà d’anunciar que el seu no als pressupostos és segur per ser creïble en la seva amenaça.

Bon dia.