L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra desconfia del PSC però avança cap a l'acord'

Sembla que el PSC està disposat a deixar que l’estat cedeixi la gestió dels impostos i pacti una fórmula, de moment no concretada, sobre com es repartirien després els diners. Els socialistes, a Barcelona i a Madrid, tenen moltes ganes de pacte

Cito Raquel Sans, portaveu d’Esquerra, que aquest matí ha estat entrevistada a TV3: "Si hi ha pacte o no n'hi ha, ho sabrem la setmana que ve".  Sans ha explicat que el que hi ha en aquests moments entre el PSC i Esquerra és una "negociació intensa", que "queden més que serrells", i ha recalcat també que, en tot cas, els dos partits al que arribarien seria a "un preacord, perquè no serà un acord fins que la militància d’ERC no el validi". I llavors, amb una franquesa que fa pensar que estava destinada als socialistes, perquè entenguessin que el pacte ha de ser clar i no tenir trucs amagats, ha deixat anar això: "El que em fa dubtar a mi que la militància pugui o no avalar un preacord és la desconfiança amb el PSOE. Aquesta sensació que de vegades s’arriba a acords i que després queden en paper mullat i, per tant, si la militància s’expressa en un sentit o en un altre, serà per la manca de compliment en alguns casos del PSOE. És cert que el PSOE s’ha mogut en coses essencials com la derogació de l’extradició i la llei d’amnistia. De fet, Salvador Illa deia "Ni amnistia ni res d’això!" I al final hem acabat tenint la llei d’amnistia. Per tant, crec que hi ha un marge i si alguna cosa em fa dubtar d’en quin sentit s’expressarà la militància és per aquesta desconfiança i també pel paper que ha tingut Illa en el procés i el 155".  

Raquel Sans (que sona per a més altes responsabilitats en el futur) no ha entrat en detalls de l’acord del finançament, però en tenim alguna pista d’aquest matí mateix. Sembla que el PSC està disposat a deixar que l’estat cedeixi la gestió dels impostos i pacti una fórmula, de moment no concretada, sobre com es repartirien després els diners. Fonts coneixedores de les converses opinen que no està gens clar que els socialistes acceptin que la Generalitat sigui la destinatària de la recaptació i qui en faci el repartiment. Però els socialistes, a Barcelona i a Madrid,  tenen moltes ganes de pacte. Mirin que callat que està Illa, com ningú vol espatllar l'oportunitat amb unes paraules inoportunes.  

Com podria ser aquest acord de finançament? Doncs tenim una altra pista. S’assemblaria, però seria menys –perquè el PSC el rebaixaria– que el que la consellera d’Economia, Natàlia Mas, va proposar al març:

La Generalitat recaptaria directament els prop de 52.000 milions d'euros que es recapten en impostos a Catalunya. I tindria capacitat de gestió sobre pràcticament el 100% dels tributs i capacitat de legislar sobre els tributs –més elevada que ara–. O sigui, Catalunya recapta i després paga a l’Estat per dos conceptes: pels serveis que l’Estat presta a Catalunya i una quota de "solidaritat" per contribuir al fons comú espanyol. Aquesta va ser la proposta del març. 

Sobre això, un apunt. Quan el PSC diu que està disposat a ser generós amb el finançament, cal recordar-li que, aquí, els generosos no són els socialistes sinó tots els catalans, a la força, com el mateix PSC dels governs de Maragall i Montilla i del conseller Castells va denunciar mantes vegades. ¿I el partit que vol governar Catalunya no ha de voler la fórmula que més beneficiï Catalunya?

Avui parlarà Puigdemont en un acte a la Catalunya Nord. Voldrà explicar per què ara sí que vol tornar, malgrat que sap que no li estan aplicant l’amnistia i que, si torna, és probable que el tinguin a la presó fins que esclati la contradicció que Espanya tingui a la presó algú que està amnistiat.

Per cert, avui  plega Xavier Trias definitivament. Està a punt de fer-ne 78 i ara fa un any va estar a punt de ser alcalde de Barcelona per segona vegada fins que el pacte del PSC, els comuns i el PP ho va impedir i el va portar a dir allò de: "Jo deia «Si no surto alcalde, que us bombin a tots». Els meus em miren i em diuen que no ho digui més, i no ho dic però ho penso". El recordo als anys 80, quan era director general de la Generalitat al departament de Sanitat del doctor Laporte. Des d’aleshores ha deixat un rastre de categoria personal que mereix el nostre reconeixement.

Marxem de vacances recordant el titular de la primera anàlisi de la temporada, l'agost del 2023, en què dèiem: "Per a Junts, l’amnistia és un punt de partida". Doncs encara no ens hem mogut de la casella de sortida. I, pel camí, el PSC va guanyar les eleccions.

Bon dia i fins aviat.

stats