L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Espanya espia, la taula continua'
Sánchez va a la taula de diàleg arrossegat, per pura supervivència electoral, encara que ha de mirar de reüll les enquestes perquè pactar “con los que quieren romper España” els costa vots. Esquerra pot acabar necessitant el PSC. O sigui que res de trencar el diàleg
Espanya continua acumulant censures a Europa. El Parlament Europeu va presentar ahir el resultat preliminar d’un informe sobre espionatge amb Pegasus en què, òbviament, ha sortit el Catalangate.
És un informe de 159 pàgines –12 de les quals estan dedicades a Espanya– que diu que Madrid no ha col·laborat gaire en la investigació, però que són 65 els independentistes espiats, i no 18 com va reconèixer el CNI.
L’informe diu que Espanya va ser el primer client de la UE a comprar el sistema d’infecció Pegasus i que no ha demostrat que li calgués fer-lo servir, perquè els independentistes no eren una amenaça per a la seguretat nacional i, per tant, troba injustificat l’espionatge a l’independentisme. La portaveu de l’informe és liberal, del mateix grup que Ciutadans, o sigui que el cas d’Espanya és prou gruixut perquè no l’hagin pogut dissimular. El text final no és vinculant per als estats ni per a les institucions europees. O sigui, ¿passarà alguna cosa, algú assumirà alguna responsabilitat? No. Perquè vegin el nivell de preocupació que el cas ha aixecat a Espanya, ahir hi va haver la roda de premsa de després del consell de ministres, a la Moncloa, i el tema ni va sortir. Ningú no va preguntar pel tema.
La qual cosa ens porta a preguntar-nos per la reacció del Govern. Al març, quan va esclatar el cas, el president Aragonès es va enfadar molt i va congelar la taula de diàleg (que ja estava bastant congelada de natural). Ara, en canvi, la taula continuarà. No en teníem cap dubte, però aquest matí ho ha confirmat el president Aragonès en un intercanvi amb els exsocis de Junts: “Senyor Batet, puc parlar? Doncs deixi'm parlar. La llista la tindrà abans del 31 de desembre d'aquest any, que és el termini que ens havíem marcat i que vostès coneixen.
A partir de llavors poden jutjar si ho hem fet bé o malament. També m'agradaria veure altres llistes, el resultat d'una estratègia que sí que és de retòrica buida, dir que aquest Parlament no suspendrà cap diputat i després acabar-lo suspenent quan arriba una ordre, intentant fer responsable tota la resta. Això és el que fan vostès.
Al final d'aquest semestre, tal com havíem acordat, vostès podran fer l'avaluació i serem absolutament transparents. També espero que si arriben fruits vostès ho reconeguin encara que hàgim d'esperar, ho dic com a esperança i il·lusió i no pas com una certesa”.
Què està negociant la taula, ara? La reforma de la sedició. Ni amnistia ni autodeterminació. L'argument és que l'instrument és per negociar l'autodeterminació i l'amnistia i que, per aquest motiu, el Govern "no abandonarà cap espai", perquè “"la negociació es fa amb qui no estàs d'acord".
Esquerra i el Govern d’Aragonès saben que Pedro Sánchez va a la taula de diàleg arrossegat, hi va arrossegat per pura supervivència electoral, encara que ha de mirar de reüll les enquestes perquè pactar “con los que quieren romper España” els costa vots. Però Sánchez necessita Esquerra. Veient les enquestes, si vol tornar a governar tornarà a necessitar Esquerra i Esquerra pot acabar necessitant el PSC. O sigui que res de trencar el diàleg. I, encara més greu, res d’investigar a fons l'espionatge. Van cessar la cap del CNI i a córrer.
Bon dia.