L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Espanya, on dir que l'independentisme no va ser terrorisme és valent'

El divendres és dia de balanç de la setmana i aquesta ha estat de les que deixa marca per la no aprovació de la llei de l’amnistia, que era el que tothom esperava que passés i al final no va passar perquè Junts hi va votar en contra.

Hi va votar en contra tot i haver estat negociant amb el PSOE i havent arribat a la conclusió, dies abans de la votació, que la llei era bona. Però les maniobres tàctiques dels jutges d’última hora van posar tothom davant una evidència: per més que ho digués una llei, l'amnistia no estava blindada perquè els jutges hi trobarien escletxes. I mentre el PSOE es va mantenir ferm per fer una llei constitucional i a prova de prejudicials europees, Junts va abraçar el lema “o tots o ningú”, sobretot ara que Puigdemont és atacat per dues invencions judicials que el podrien deixar fora de l’amnistia: terrorisme i alta traïció. I van votar que no: el cop de porta al govern espanyol encara ressona. 

Conscients que poden passar molts anys abans no hi torni a haver una oportunitat com aquesta, Junts va sortir de seguida a dir que volia continuar negociant. I Sánchez, el president? Primer treia foc pels queixals al Congrés, però ahir no només va posar greixar les frontisses, sinó que també va enviar un missatge a Junts, a Espanya i a Europa: “L’independentisme català no és terrorisme, no ho és. Per tant, amb aquest projecte de llei -i així ho conclouran els tribunals- tots els independentistes catalans seran amnistiats, perquè no són terroristes”.

Què diu (no és terrorisme), qui ho diu (el president que volia portar Puigdemont detingut a Espanya), com ho diu (en un to entre conciliador i pedagògic) i fins i tot on ho diu (a Brussel·les).

És un missatge a Junts (a veure com ens ho fem d'aquí dues setmanes) i al jutge Manuel García-Castellón i la dreta espanyola, que sempre vol tapar els seus problemes, sigui corrupció, guerra bruta o resultats electorals, amb Catalunya.

Perquè hi ha una qüestió final no menor d’aquesta setmana: que el diputat d’Esquerra Ruben Wagensberg hagi fet públic que se n’ha anat a Suïssa perquè ja es veu a la presó. Sánchez ha arribat a la conclusió que si continua aquesta dinàmica de venjança judicial tindrà molts problemes per governar i Espanya continuarà sent un projecte inviable i a la força. Per això ha sortit a dir el que per a la gent assenyada és de sentit comú, però que per a l’Espanya de la fachosfera, com en diu, és un anatema. 

Bon dia.