L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dona i catalana, però pensa fer complir la llei d'amnistia?'

Per moltes i justificades raons, la notícia del dia és aquesta:

Una dona serà presidenta del CGPJ i del Tribunal Suprem. No havia passat mai, ni en 200 anys de Suprem i ni en 40 anys de CGPJ. O sigui que ja era hora. Fixin-se que el 57% dels jutges són dones. Que en la darrera promoció, el 73% dels nous jutges eren jutgesses. Però quan es reunia la cúpula del poder judicial, a la foto tot eren homes. De la nova presidenta, Isabel Perelló, es destaca avui que és dona i catalana. En efecte, va néixer a Sabadell fa 66 anys, l’any 1958. I també destaquen que és progressista, afiliada a l’associació Jutges per la Democràcia. Ha treballat en jutjats de Menorca i de Catalunya. Dona, catalana i progressista, d’acord, però segons Ernesto Ekaizer, avui a El Periódico, Isabel Perelló Perelló no està d’acord amb la llei d’amnistia (“no hi combrega”, diu el periodista). I en un àmbit més personal, La Razón cita fonts del Suprem per arribar a afirmar que “encara que en la seva família hi ha molt independentista, ella no ho és”, i és una feminista tradicional, moderada i raonable, no radical ni combativa. 

A Isabel Perelló l’estem intentant enquadrar a partir del que en sabem, però més enllà del seu historial, el més important és una altra cosa: els jutges parlen a través de les seves sentències, de les seves providències, de les seves decisions. I aquí, la pregunta només pot ser una: ¿pensa Isabel Perelló, la nova presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, fer complir la llei d’amnistia? ¿Pensa vetllar perquè tots els jutges implicats, sense excepcions, atenguin l’esperit i la lletra de la llei i deixin de boicotejar una norma aprova pel poder legislatiu? Per les seves sentències els coneixereu, podríem dir adaptant la cita bíblica.

Demà la sentirem per primer cop, perquè justament demà (i per això van escollir ahir una presidenta, a correcuita després de mesos), Perelló ha de parlar davant del rei a la inauguració de l'any judicial. Li desitgem els més grans encerts, però el poder judicial ha mostrat un biaix tan polititzat, i ha actuat tant com el braç de l’"a por ellos" que anys enrere hauria estat l’exèrcit, que li caldrà molta autoritat i independència de criteri per revertir aquesta inèrcia lamentable.

Bon dia.