L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El discurs d'en Peyu sobre la por a la cridòria'

Ahir al vespre, quan a Brussel·les s’acabava el debat sobre l’amnistia al Parlament Europeu, a Barcelona, en Peyu pujava a l’escenari de Liceu a recollir el premi Ondas pel programa El búnquer, i alhora dels agraïments va dir això: "Ja que tinc aquí un gran sector del panorama cultural espanyol, us voldria dir que des de Catalunya se us ha trobat a faltar moltes vegades. A vegades fa la sensació que costa posicionar-se per por de perdre quatre vots o de vendre algunes entrades menys per als vostres concerts, però que si la por és perdre els quatre idiotes que criden '¡Viva Franco!' a Ferraz, hauríem d'anar perdent la por". La por és per a alguna cosa més que per als feixistes i l’espectacle bigarrat que va dels rosaris a les nines inflables. Hem tingut presons, exilis i intents d’arruïnar la reputació i l'economia de molta gent. L’Estat és bastant més que quatre idiotes. Però amb això ja hi podíem comptar, i, de fet, l’amenaça de l’Estat no va impedir la il·lusió de més dos milions de catalans sortint als carrers durant anys, amb l’esclat final del referèndum de l’1 d’Octubre.

I cal recordar-ho perquè el debat públic dels pròxims mesos no quedi ocupat per la cridòria del PP i de Vox. Perquè és una cridòria sobreactuada: diuen que surten al carrer per l’amnistia però surten perquè no han pogut formar govern. És la cridòria de la impotència. L’amnistia és un pretext, no la causa.

I aquí té raó en Peyu, aquesta cridòria no ens ha d’espantar.Ahir, per exemple, el PP va portar l’amnistia al ple del Parlament Europeu. No li va sortir bé. En primer lloc, perquè el ple estava buit. Hi van anar una cinquantena d’eurodiputats d'uns 700, i dels 50, la meitat eren espanyols. O sigui que la passió europea pel tema va brillar per la seva absència. Va ser més el Congrés de Madrid que l’Eurocambra de Brussel·les. De fet, la conclusió va ser que, si de cas, ja s’ho miraran. 

Els arguments (però dir-ho en termes molt elogiosos) de la dreta i la ultradreta contraris a l’amnistia eren un brindis al cinisme: els hereus de la dictadura i els que estan posant en perill la democràcia a tot Europa tornaven a anar de bracet i clamaven per la defensa de l’estat de dret. Qui t’ha vist, dreta europea i qui et veu, ara del costat dels neofeixismes. 

El soroll continuarà. Ahir el PP va fer una d’aquestes jugadetes de comunicació corporativa més velles que l’anar a peu, que és llançar la pedra i amagar la mà.

Minuts després de la presa de possessió del govern de Sánchez, van penjar a X aquest fotomuntatge, en què Puigdemont, Junqueras i Otegi, així com una figura a l'ombra assenyalada com a "mediador internacional" formaven part del nou gabinet espanyol, presidit per una estelada. Immediatament després, el PP va esborrar el missatge.

Penges el missatge, l’escàndol es multiplica, altres mitjans el repiulen i la imatge ja corre: la Moncloa amb estelada.

Mentrestant, l’Audiència Nacional ha instat Suïssa a localitzar Marta Rovira per citar-la a declarar per Tsunami Democràtic, imputada per terrorisme. Això ja no és un fotomuntatge, això és un causamuntatge.

O sigui que sí, que l’Estat espanta, però a aquestes altures no ens ha d’estranyar, i hauríem de respondre amb més fermesa. Sobre tot Esquerra i Junts, que amb la seva constant baralla fan que la por sigui que la gent es quedi sola. Amb tot, com ho deies, Peyu?

Bon dia.