L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La diputada valenta que no va ensenyar el seu vot al Parlament'

Avui comença el curs polític i si volen saber de què anirà, ja els ho dic ara: si no hi cap daltabaix inesperat, tot girarà al voltant del nou finançament de Catalunya. A favor i en contra. Sobretot, en contra. Aquest matí, a Televisió Espanyola, connectaven amb la seu del PP i anunciaven que els de Feijóo es llençarien des d’avui al coll del “cupo catalán” també conegut com a “concert separatista”. 

Però hi ha més, encara no s'ha negociat res substancial de l’acord de finançament amb Esquerra, i al PSOE ja li comença a passar la pitjor factura possible, que és la de la intenció de vot. El País publica avui una enquesta en què el PP torna a agafar avantatge. Les dècimes que guanya el PP són les que perd el PSOE, i tot a causa de l’acord de finançament per a Catalunya.

Davant el panorama, Pedro Sánchez ha fet com sempre, avançar-se als esdeveniments, a veure si també aquesta vegada torna a caure dret, i ha fixat el congrés del partit per als dies 8, 9 i 10 de novembre. Sap que el PSOE pot esquerdar-se encara més a causa de l’acord i vol evitar l’incendi, de manera que en el marge d’un mes tindrem tres congressos: a finals d'octubre el de Junts, a començaments de novembre el del PSOE i a finals del mateix mes (si no s’avança) el d’Esquerra.

Tots són importants, però a curt termini n’hi ha un que pot marcar decisivament la política espanyola, que és el de Junts. 

Sense el vot de Junts, Pedro Sánchez no pot aprovar els pressupostos de l’any que ve. Per si de cas, ara mateix els socialistes es decanten per fer el següent: prorrogar els pressupostos d’aquest 2024, res de convocar eleccions (ningú convoca eleccions per perdre-les) i aguantar un any més. 

Junts ha de decidir com vol fer oposició, i com la fa compatible amb el president Puigdemont encara a l’exili, tot i l’amnistia. ¿Quin paper ha de tenir Puigdemont, que va deixar estar la presidència del partit? 

A Esquerra, els interrogants també s’acumulen. De la relació que hi ha a la cúpula del partit amb el fins ara president d’esquerra Oriol Junqueras en parla prou clar el que ha dit aquest matí Marta Rovira a TV3. Gairebé dos mesos després d’haver tornat, Rovira encara no ha aconseguit que Junqueras vulgui parlar amb ell a fons, cosa que no impedeix que Rovira continuï dient que tots els líders del 17 haurien de plegar. Ho diu al final d’una resposta igualment cridanera: que plega d’intentar refer les relacions amb Junts per acordar objectius comuns: "Avui tiro la tovallola. Ja no sé què més fer perquè ens tornem a entendre, perquè ho fem honestament, per construir relació de confiança. És molt difícil. Per això també demano una renovació. Crec que hi ha d'haver una renovació en el moviment, no només als partits polítics. Crec que és molt fàcil fer culpables els partits polítics i el partidisme, que hi és. Però hem de tornar a fixar objectius comuns. També en l'àmbit social del moviment independentista. Crec que hi ha d'haver una nova generació que aposti per refer relacions, per tenir acords estratègics i que no tingui tant llast ni motxilles del que ha passat des del 2017 fins avui".

Mentrestant, el món no s’atura, els immigrants africans continuen arribant a les costes espanyoles, ara a les Canàries, i al cap de pocs dies els tenim a Catalunya. 

Concretament a Tossa de Mar, a la Selva, n’han arribat 200. El mètode és el següent: el delegat del govern espanyol truca a l’alcalde i li anuncia que li arribaran 200 immigrants i que els ha de posar en algun allotjament. A Tossa hi ha censats uns 6.200 veïns. El govern central dona ordres sense que se sàpiga molt bé com donar un futur a aquestes persones. 

Acabem recordant l’exdiputada i activista Àngels Martínez Castells, que ha mort als 76 anys. 

Es va fer famosa quan superant el dolor als genolls va enfilar-se als últims escons del Parlament per retirar unes banderes espanyoles que hi havia deixat el PP d’Albiol. Era el 2017. 

Però Àngels Martínez Castells era més que tot això, era professora de política econòmica de la UB, havia sigut alumna del rector Fabià Estapé, una dona de pensament independent, valenta, que no va ensenyar el seu vot públicament el dia de la proclamació de la independència al Parlament, d’esquerres i republicana. La recordarem sempre en l’entrevista que li vam fer a casa seva i en què ens va dir que “no es pot ser equidistant; i si ets d’esquerres és impossible”. I encara va afegir: “El franquisme també deia que no hi havia presos polítics”.

Bon dia.