L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els diners dels catalans i la ministra Robles'
Conscient del desassossec que provoca, el govern de Pedro Sánchez està repartint tranquimazins. Ahir li va tocar a la ministra Robles; és al·lucinant com fa anar els arguments
Avui és 21 de juny. Aquesta nit ha començat l’estiu i avui s’acaba l’escola. En certa manera, avui s’acaba l’any, perquè s’ha acabat la temporada 23/24, i per als que tenim organitzada la vida en forma de temporades l’any nou arribarà l’1 de setembre.
Potser abans de l’1 de setembre (no gaire abans) tindrem un nou president de la Generalitat. Dependrà de la capacitat de Salvador Illa de convèncer Esquerra que sumi els seus vots als del PSC i els comuns. Això dependrà, entre altres ofertes, de la més important: la del finançament.
Naturalment, així que Espanya ha sentit a parlar dels diners dels catalans, s’ha posat la mà a la cartera, com va fer Cristina Herrero, presidenta de l'Autoritat Fiscal, que va dir que Catalunya és massa gran perquè puguem tenir el concert. Representem vora el 20% del PIB: “Com més gran és el pes econòmic, més difícil és assumir aquest tipus de règims fiscals”. Els hi diré en números: el País Basc crea el 6% de la riquesa espanyola i Catalunya el 19%.
Mentrestant, conscient del desassossec que provoca a Espanya que els diners que paguem a Catalunya no se’n vagin desproporcionadament a Espanya, el govern de Pedro Sánchez està repartint tranquimazins. Ahir li va tocar a la ministra Robles, que va dir a Telecinco: “L’Estat no pot donar la clau de la caixa a Catalunya. El govern d’Espanya està fent una política de convivència que està rebaixant la crispació a Catalunya. Considero que els dirigents polítics catalans han de pensar en els ciutadans. El que volen és que es governi ja”. És al·lucinant com fa anar els arguments. Justament si es demana la clau de la caixa és pensant en els interessos dels catalans, i en la seva sanitat, en l’educació, en el benestar… No hi ha millor manera de pensar en els catalans que vigilar que el govern que s'ocupa de les seves coses de menjar estigui ben finançat.
Mentrestant, l’amnistia va fent el seu curs. L’Advocacia de l’Estat, aquella que estava asseguda amb la Fiscalia i amb Vox d’acusació popular al judici del Procés, igual com la Fiscalia, defensa l’amnistia total per als presos polítics i exiliats de manera que Carles Puigdemont pugui tornar com més aviat millor a Espanya sense cap risc de ser detingut.
I el fiscal de l’Audiència Nacional va informar ahir el jutge García-Castellón que està a favor d’amnistiar Marta Rovira pel delicte de terrorisme pel qual estan investigats ella i nou imputats més pel delicte de terrorisme. O sigui que només una rebel·lió, aquesta sí, dels jutges del Suprem pot impedir l’amnistia i que els exiliats tornin a casa més aviat que tard, desig que formulem per a aquesta nit màgica del solstici que aquí en convertim en aquesta festa tan nostra que es diu revetlla.
Bon dia i bon estiu.