L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'I després de col·locar una ultra a València, ve el moderat Feijóo a parlar-nos de seguretat jurídica'

Avui és notícia, tant a Espanya com a Catalunya, la nova presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó. El PP ha facilitat l’arribada d’aquesta diputada de Vox a la presidència del Parlament valencià amb el seu discurs ultra. Ultracatòlic perquè és contrària a l'avortament; ultraconservador perquè és contrària a anomenar violència de gènere a la violència de gènere i és partidària que les nenes no rebin classes d’educació sexual; ultranacionacionalista espanyola perquè és ultraanticatalana. Ahir, sense anar més lluny, va acusar el fins ara president valencià Ximo Puig d’haver tractat “d’erradicar l’espanyol” del País Valencià i va dir que no permetrà que ningú fagociti la cultura valenciana. Naturalment, no es refereix a la cultura castellana sinó a la catalana.

Això és el que ja tenim aquí, a València, a Mallorca i Saragossa. I ho tenim aquí per gentilesa del Partit Popular i els seus pactes amb Vox. 

Per això, quan Alberto Núñez Feijóo ve a Barcelona, com va fer ahir, a presentar el programa econòmic del PP, i el sento dir segons què penso que quins pebrots.

Ve a Barcelona i promet “seguretat jurídica”. Aquest és un concepte molt de grat a les orelles dels inversors, de les empreses, de les multinacionals: que la situació política no et faci córrer riscos. Segons el relat de Feijóo, ¿qui és el gran creador d’inseguretat jurídica? Ho han endevinat: l’independentisme. En concret, per la seva “obsessió de desplegar la narrativa identitària”. (Com és sabut, l’estat espanyol no desplega cap narrativa identitària, i menys de manera obsessiva.)

Que Feijóo prometi seguretat jurídica és al·lucinant: ¿el partit del cas Gürtel; el del Palma Arena; el de Caja Madrid, que va acabar amb Rato, el vicepresident econòmic d’Aznar, a la presó? ¿Seguretat jurídica amb Bárcenas i la seva indemnització en diferit i la destrucció a cops de martell dels discos durs, amb el cas Púnica? 

Però pretendre que l’estat espanyol governat pel PP o pel PSOE és font de seguretat jurídica, per contrast amb l’independentisme, només funciona perquè l’Estat ho vesteix tot amb les robes del prestigi. Feijóo promet seguretat jurídica. ¿Ho diu per la policia patriòtica, que falsifica proves per enviar gent a la presó i destruir la seva credibilitat? ¿Ho diu per l’espionatge telefònic a rivals polítics? ¿Ho diu perquè el seu partit vota un socialista de bracet dels comuns?

A sobre t’has de sentir dir que “les prioritats dels governs de la Generalitat no han estat millorar la vida dels catalans”. Ho diu per Rodalies, esclar, que és un gran factor de benestar emocional dels catalans. I les empreses catalanes, que estan tan contentes que el Corredor Mediterrani es faci perquè Europa ha obligat a fer-lo. ¿I què me’n diuen d’aquesta meravella de la seguretat jurídica que és el sistema de finançament, que deixa Catalunya cada any sense milers de milions dels seus impostos?

Doncs no content amb aquesta impúdica hipocresia, aquest aspirant a campió mundial de la seguretat jurídica ens posa de presidenta de les Corts Valencianes una ultra que està contra algunes de les lleis vigents. ¿Se senten segures les empreses amb Vox a les institucions?

Mirin, fa uns dies va començar la retirada de les pintures del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, que són aquells frescos encarregats i pintats durant la dictadura de Primo de Rivera d’exaltació de la Catalunya espanyola. Doncs bé, ara que han començat a treure els murals han aparegut pintures originals renaixentistes del segle XVII. El president que va ordenar treure les pintures va ser Quim Torra, que ahir va escriure aquest tuit: “En aquest país, quan treus la capa de pintura espanyolitzadora, emergeix una nació potent, capaç de tot i de primer nivell. Ho hem fet al Saló de Sant Jordi i cal fer-ho arreu”.

Bon dia.