L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Demà, plebiscit sobre Junqueras'

Per fi demà s’acaba el procés d’elecció de la nova direcció d’Esquerra, que s’ha allargat fins a la segona volta. Ja només ens queda saber qui guanyarà, perquè el que sí que sabem a hores d’ara és que allò que va semblar al principi que passaria s’ha acabat confirmant: la votació de demà serà un plebiscit, Junqueras sí o no.

En la balança del sí, Junqueras és el president d'Esquerra sota el qual el partit ha assolit les més altes cotes d’influència en la política espanyola i catalana des de l’inici de la democràcia, inclosa la presidència de la Generalitat, amb un eixamplament de base dels votants aconseguit perquè la raó de ser del partit, la independència, ha estat, i en certa forma encara és, el centre de la vida política al nostre país, amb repercussions constants en el joc polític espanyol. I Junqueras ha estat tres anys i mig a la presó i encara està inhabilitat, de manera que tornar-li a confiar la presidència del partit seria un acte de justícia dels militants. 

Però en la balança del no, Junqueras és també el president d’un partit que s’enfonsa sostingudament en tot un cicle electoral, un president que no vol la majoria de la dirigència sortint perquè el troben evasiu, que s’espolsa de sobre les responsabilitats de l’estructura B i els cartells contra els Maragall, un president que pretén liderar sense dir, per exemple, què va votar quan la pregunta a la militància era si calia investir Salvador Illa.

Aquest matí, Oriol Junqueras i Xavier Godàs han fet un tercer i últim cara a cara a TV3. I Godàs ha escomès Junqueras pel 2017:

Mentre Junqueras defensa la seva gestió d’ampliar la base (“Heu de perdre la por a eixamplar la base”), Godàs li retreu que, al final, volent agradar a tothom l’electorat s’ha encongit.

L’oratòria circular de Junqueras ja la coneixen i és el rei (amb perdó) de l’argumentari. Una paret que les torna totes. Quan Godàs li diu que no té posició, la resposta és que la posició és el respecte al que digui la militància. Godàs s’ha referit a la carta emocional que juga Junqueras, i el fins fa poc president ha recordat que si hem de parlar cartells, tots els dirigents que van amb Godàs en podrien dir alguna cosa.

Esquerra té 93 anys i s’ha vist en situacions molt pitjors, i tots els partits tenen moments de molta tensió interna, i la d’ara a Esquerra ho és, fins al punt que hem arribat a una mena de referèndum sobre Junqueras.

Acabo. Com diuen a les sèries, “mentrestant” aquí tenen l’editorial d’un diari econòmic de Madrid, Expansión, titulat “Inviabilitat econòmica i legal de la quota catalana”. “L’Estat perdria 30.000 milions d’ingressos l’any per l’acord del PSOE amb els separatistes”. Un titular així només té un cantó bo, que és que se'ls pot donar les gràcies per explicar com de solidaris som els catalans amb els espanyols. Però aquest és el to al qual ens enfrontem com a país.

Bon dia.