L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El debat Puigdemont-Junqueras sobre la unitat'

Avui estem pel que estem, per llegir i per estimar, que amb això ja en tindríem prou. Però això és l’anàlisi i hem d’anar més lluny i a més a fons.

Primer perquè avui tenim dues enquestes que donen resultats molt semblants. A El Periódico, el PSC en treu entre 38 i 40, Junts entre 32 i 34, i ERC entre 28 i 30. La majoria independentista seria possible però aniria molt justa. A veure, estem parlant de majoria aritmètica, que Junts, Esquerra i la CUP sumin 68 escons o més, que això és una cosa. Que aquesta suma sigui política i serveixi per compartir algun objectiu és una altra cosa, com ha quedat decebedorament clar aquesta legislatura.

L’enquesta d’El País dona els mateixos resultats, amb Junts a l’alça i Esquerra a la baixa, i només dona majoria independentista si s’hi suma Aliança Catalana. A 48 hores del començament de la campanya hi ha instal·lada la convicció que el PSC guanyarà les eleccions, i contra això hauran de remar Junts i Esquerra. És curiós: al País Basc se sabia que acabarien governant el PNB i els socialistes però no se sabia qui guanyaria. Aquí està clar, de moment, qui guanyarà però no està gens clar qui governarà.

Sobretot perquè dos possibles socis, Junts i Esquerra, continuen sense tancar ferides. Les de l’antagonisme històric i les més recents, del 2017 fins ara. Només cal sentir Puigdemont i Junqueras a propòsit de la unitat. Recordem Puigdemont abans-d'ahir: “És veritat que venim de molt lluny, i quan dic que avui no es donen algunes condicions em refereixo precisament que des de fa un cert temps aquesta conversa no ha estat possible. Hi ha hagut més desavinences que punts en comú. Probablement en aquestes eleccions passi una cosa que fa molts anys que no passa, que és un desempat en aquest empat tècnic que hi ha en el món independentista que ens ha paralitzat una miqueta. Però sobretot el que caldrà és que hi hagi algú que tingui voluntat d'unitat. És evident que en aquest cas Esquerra Republicana ja ha demostrat ben legítimament que aquesta no era la seva prioritat, i d'altra banda tothom sap que aquesta és la meva prioritat, que jo m'he fet un fart de demanar unitat, perquè sense unitat no podrem assumir cap desafiament, ni el de la independència, ni el del bon govern per a Catalunya. Per tant, em tocarà a mi assumir la responsabilitat de recosir.”

I ahir, preguntat en aquest plató per les paraules de Puigdemont, aquesta va ser la resposta d’Oriol Junqueras: “La unitat es construirà al voltant del que el país necessita, no al voltant de l'egoisme d'algú que vota en contra d'allò que és bo per al país. A mi em sembla que és evident que són millors uns bons pressupostos que uns mals pressupostos. És millor ser responsable quan ets al Govern que abandonar el Govern. És millor donar suport a la negociació per treure la gent de la presó, per suprimir el delicte de sedició, per fer l'amnistia, que posar-hi bastons a les rodes. És millor treballar al costat d'aquells que intenten fer un referèndum que no deixar de treballar-hi. Per tant, jo entenc que hi ha qui treballa per guanyar-nos a nosaltres. No és la nostra competició. La nostra és treballar perquè Catalunya guanyi. Per tant, n'hi ha uns que volen guanyar-nos a nosaltres, i nosaltres volem que guanyi Catalunya”.

Puigdemont vol pactar amb Esquerra. Junqueras no es vol mullar i recorda a Junts que van abandonar el Govern, i que a Esquerra s’han sentit sols aconseguint els indults i reformant el delicte de sedició, i abandonats a l’hora dels pressupostos. Són partits que competeixen (normal) per un espai molt semblant (complicat), amb lideratges forts que tenen moltes factures al calaix. Si alguna cosa necessita un nou començament és la relació Esquerra-Junts.

Bon dia.