L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El debat diari entre Aragonès i Puigdemont'

Quan falten tres setmanes i mitja per a les eleccions, s’està produint un fenomen molt interessant de contenció dels candidats, bàsicament provocat per les seves expectatives. Primer, tothom sap que per governar caldrà arribar a acords i ara no podem fer discursos estridents. Segon, Catalunya no està bé en finançament, en infraestructures, en sequera, en renovables, en ensenyament… Té la sanitat al límit. Tots els partits diuen que està mal finançada. Hi ha com una ventada de realisme i responsabilitat. I després, a Illa, que no és una estrella del rock, precisament, només li falta anar al capdavant de les enquestes per servir-nos cada dia ració doble de seny. En canvi, qui està més mogut és curiosament un president que ha estripat tan poc com Pere Aragonès. Com que va tercer, burxa el segon. Va passar ahir, en un debat organitzat per Pimec. Aragonès va reclamar debatre amb Puigdemont i al llarg del dia va insistir que el president a l’exili no vol debatre.

Aragonès: “Si hagués vingut el cap de llista, com s’havia facilitat, hauríem pogut fer el cara a cara que havia demanat”.

Rull: “El president Puigdemont no és aquí, fer un debat d’aquestes característiques a través d’un plasma, si hi ha algú que hauria de ser extraordinàriament sensible del que vol dir això per la dignitat del que representa el president Puigdemont, és l’actual president de la Generalitat, el senyor Aragonès. I, per tant, sé que és una anomalia que jo sigui aquí, però és una anomalia que defenso amb el màxim nivell de convicció”.

I aquí és on s'està produint una situació curiosa, que és que com més Aragonès demana debatre, més insisteix Puigdemont en la necessitat d’una entesa entre Esquerra i Junts. Puigdemont s’ha passat sis anys i mig sentint que totes les seves visites li deien que anant els dos partits per separat, la independència era encara més difícil del que ja és. I com que ara Puigdemont es veu guanyant Esquerra, està adoptant una posició més presidencial de ser qui faci el pas per a una nova època de relacions amb Esquerra. Li ho va dir ahir a Xavier Graset: “Pot ser que es produeixi una cosa en aquestes eleccions que ens ajudi a sortir d’aquest embolic. Que és que es trenqui un empat tècnic que ha existit a l’independentisme, molts anys. I que potser ens ha neutralitzat. Quina és l'estratègia vàlida? Si aquest va per aquí, jo no hi puc anar. Jo crec que hi ha comuns denominadors, molts més dels que ens imaginem o dels que volem reconèixer. Sobre aquests comuns denominadors, si jo tinc la responsabilitat de liderar un govern, a mi em tocarà la part més gran de responsabilitat d’aconseguir-ho. Crec que no ens podem perdre amb batalletes partidistes, en un moment que qui se la juga és la nació. No nosaltres, se la juga la nació”.

Puigdemont sembla haver decidit que, en la seva candidatura, l’èpica es dona per descomptada i que la gent vol veure un president capaç de negociar i aconseguir millores per al país a través d’arribar a acords. Per això va ser molt important que la patronal Foment, amb el president Sánchez Llibre al capdavant, anessin a reunir-se amb ell ahir, a Perpinyà.

Un aire de responsabilitat general s’ha apoderat de la precampanya catalana. Veurem si aguantarà quan s'acosti l’hora de les urnes.

Bon dia.