L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Darrere els somriures entre el rei i el president'
Una cosa és que el rei i el president de Catalunya se saludin amb cordialitat i una altra que la relació política i econòmica entre l’Estat i Catalunya sigui ja no dic cordial, sinó simplement normal. L’amnistia no s’aplica, hi ha un president i dos consellers a l’exili i uns quants polítics encara inhabilitats
Quan tot just fa tres setmanes de la presa de possessió de Salvador Illa com a president de la Generalitat, ja ha rebut el rei Felip de Borbó a Barcelona.
La Copa Amèrica ha estat l’escenari ideal per escenificar, amb estudiada naturalitat, la tornada a la normalitat institucional. L’ocasió estava desproveïda de solemnitat: tothom descorbatat en ple agost, convocats per a una regata, especialitat a la qual tan aficionada és la corona espanyola. Tot es fa a la manera d’Illa, sense estridències però amb determinació. Ahir, els socialistes van fer el ple: el president, el ministre, el delegat del govern i l’alcalde eren a rebre sa majestat.
Durant aquests anys de protestes i desacords Corona-Generalitat, la premsa espanyola no s’ha estat de subratllar, amb malestar tirant a indignació, que el tracte que rebia el rei quan venia a Catalunya per part de la Generalitat o d’alguns ajuntaments no era acceptable. El desaire a la Corona era un greuge inadmissible. La foto d’ahir acaba amb el greuge.
Hi ha pressa per convertir una presidència socialista a Catalunya pels pèls, amb el vot imprescindible d’Esquerra i dels Comuns, en l’evidència que la tempesta ha passat i ja torna a sortir el sol. Certament, ni Felip de Borbó ni Pedro Sánchez tenen la contestació als carrers que havien tingut als carrers de Catalunya no pas fas tant, perquè l’independentisme, avui, s'ha autodesarticulat. Tothom, però, és prou intel·ligent per adonar-se que una cosa és que el rei i el president de Catalunya se saludin amb cordialitat i una altra que la relació política i econòmica entre l’Estat i Catalunya sigui ja no dic cordial, sinó simplement normal. L’amnistia no s’aplica, hi ha un president i dos consellers a l’exili i uns quants polítics encara inhabilitats. El finançament torna a ser la pedra d’escàndol i al referèndum no se l’espera.
Amb tot, la suma d’altaveus de Madrid i Barcelona que s’afanyaran a multiplicar imatges com les d’ahir al port del Cap i Casal i la mateixa evidència que els socialistes catalans controlen les principals institucions del país ajudaran a crear la sensació que Catalunya ha girat full. I no perdem de vista que de la sensació es passa a la realitat i de la realitat a la inèrcia. Per això, malgrat que tothom és conscient del que hi ha al darrere dels somriures d’ahir al vespre a la marina barcelonina, aquesta imatge és, sens dubte, la d’una nova etapa.
Bon dia.