L'anàlisi d'Antoni Bassas: "La culpa és de Colau" i "Bildu reanima el PP": l'ús electoralista de la indignació

El maldecap més gran de qualsevol partit polític és com aconseguir que la gent agafi la seva papereta. Quina tecla emocional s'ha de tocar per mobilitzar la gent. I en el repertori de les emocions, res més mobilitzador que la indignació. És més vell que l’anar a peu. Si estàs indignitat per alguna cosa tens un motiu poderós per votar contra el causant de la teva indignació.

I als últims dies estem assistint a dues utilitzacions electorals de la indignació. Una a les municipals de Barcelona i l’altra a tot Espanya, en la pugna entre el PSOE i el PP a veure quin dels dos podrà dir, la nit del diumenge 28, que ha guanyat les eleccions. La de Barcelona és més subtil, la de Madrid està més vista.

Mirin aquesta fotografia de dissabte passat a Barcelona. Yolanda Díaz va venir a fer costat a Ada Colau i va posar-se aquesta samarreta amb el text “La culpa de todo la tiene Yoko Ono”, amb el nom de la cantant guixat i amb "Ada Colau" escrit al damunt. Em sembla un ús intel·ligent de la indignació, perquè precisament parteix de la mania que la gestió de Colau ha generat entre molta gent de Barcelona (n’hi ha prou d’entrar en un taxi o de parlar amb un repartidor) i que ha arribat a convertir-se en un clàssic: la culpa és de Colau. Ara, els comuns capgiren aquesta indignació i la converteixen en objecte d’acudit. Conviden la gent a pensar en l'exageració, en si no és massa simplista culpar de tot l’alcaldessa i rearmar d’orgull el vot per la líder dels comuns. Fins al punt que la fundació del partit en fa samarretes a 17,90 euros.

Ahir va haver-hi el debat de candidats a Barcelona a BTV, amb Collboni referint-se a ell mateix, molt seriosament, com a futur alcalde i tots els altres recordant-li que fins fa quatre dies governava amb Colau. I els debats generen anàlisis com aquesta nostra en què entenem que el debat d’ahir va fer més agre el xoc Colau-Collboni, que Trias s’erigeix en alternativa i que Maragall, el que va atacar menys i es va explicar més, rebutja qualsevol pacte amb el PSC.

I després hi ha un ús més barroer de la indignació. Suposo que ja n'estan al cas: resulta que Bildu ha posat 44 expresos d’ETA a les seves llistes. Escàndol, indignació i esquinçament de vestidures. La raó la sap tothom: Bildu ha col·laborat amb Pedro Sánchez, el govern del PSOE i Unides Podem, i això la dreta nacionalista espanyola ho ha vist com la gran oportunitat. No es perdin el titular d’obertura de La Razón perquè no pot ser més descriptiu: “Bildu reanima el PP”. Reanima. O sigui, estava en coma, o desanimat, i el record d’ETA reanima el vot al partit d’un Feijóo que no entusiasma. Es diu a portada obertament: "La inclusió dels exetarres a les llistes “ha provocat que als mítings de la formació d’Alberto Núñez Feijóo en aquesta comunitat s’estiguin omplint com quan ETA estava en actiu”. No es pot dir més clar: a viure electoralment d’ETA, encara que ETA faci 12 anys que va deixar les armes. 

Per descomptat que la decisió de Bildu no pot deixar indiferent. Mirin si és així que aquest matí mateix, d’aquests 44, els 7 candidats que tenien delictes de sang han anunciat que en el cas de sortir escollits no prendran possessió dels seus escons. 

Per això, en aquest debat de blanc o negre, els recomano molt l'article d’avui d’algú que en sap, d’ETA i del País Basc, l’Antoni Batista, que conclou: “Hauria estat més prudent prescindir si més no dels condemnats per delictes de sang, fins i tot si es consideren innocents o mal sentenciats, encara que fos com un humanament senzill acte de generositat”. 

El PP juga electoralment amb la indignació d’un passat violent. Fins i tot Aznar (que va negociar amb ETA) havia arribat a dir que era millor prendre possessió d’un escó que empunyar una pistola. Però estem en campanya, el PP no va sobrat i ETA li “reanima” la campanya. En comptes de dir que els voti qui vulgui, a veure quanta gent els vota, el PP (i alguns barons socialistes que miren de salvar els seus mobles autonòmics) han decidit que és millor aprofitar la indignació “com quan ETA estava en actiu”, encara que faci 12 anys que va desaparèixer.

Bon dia.