L'anàlisi d'Antoni Bassas: '«Cuidadito» amb els incendis, al bosc i al TC'

Els dos impactes més grans d’aquests dies han sigut un incendi i un aiguat. L’incendi del cap de Creus i l’aiguat d’Alemanya, Bèlgica i Holanda. Les pluges torrencials han fet molt més mal que les flames, i tots dos fenòmens tenen a veure amb el canvi climàtic. 

És cert que ja fa dècades que tenim incendis forestals als estius a Catalunya, però la diferència és que ara els boscos estan esgotats, secs, víctimes d’unes temperatures cada vegada més altes que els han deixat tan dèbils que amb una burilla n’hi hagi prou perquè cremin més de 400 hectàrees, com ha passat a l’Empordà.

El canvi climàtic, com ha advertit la cancellera Merkel, demana que ens afanyem a canviar de vida.

Hi ajudarà molt no quedar atrapats per concepcions antiquades i centralistes. Mirin el que ha passat al cap de Creus: els Bombers de la Generalitat van demanar al govern espanyol que autoritzés la intervenció d'hidroavions francesos. El govern espanyol va dir que no, que enviava els seus. I els va enviar. Es va perdre un temps que hauria salvat hectàrees. Si tens uns hidroavions molts més a la vora, per què no els pot fer servir? Perquè són a França? Com si no existís la UE i com si una frontera impedís donar un cop de mà en una emergència. Perquè, a més a més, resulta que el ministeri espanyol encarregat de contestar als Bombers de la Generalitat es diu de Transició Ecològica. Per això reproduïm aquí la piulada de l’escriptor Joan-Lluís Lluís, que va dir ahir: “Els hidroavions estacionats a 45 km en línia recta al nord de Llançà no són hidroavions francesos, ni nord-catalans. Són hidroavions PROPERS i DISPONIBLES. No fer-los servir perquè són de l'altre costat d'una frontera és estupidesa ideològica, falta moral i delicte mediambiental”.

Al govern espanyol li va faltar cintura i li va sobrar mandra, por o bandera de demanar l’ajuda francesa. I és que no és el millor moment de l’estat espanyol. Avui, curiosament, un altre incendi ens ho recorda.

La decisió del Tribunal Constitucional de considerar l’estat d'alarma de la pandèmia contrari a la Constitució s’ha convertit en un escàndol que ha obert la crisi del tribunal als ulls de tothom. La lluita pel poder judicial és descarnada entre el PSOE i Unides Podem per un cantó i la triple dreta nacionalista espanyola per un altre. I això porta un exlletrat del TC, Joaquin Urías, a dir-li a la nostra corresponsal a Madrid, Mariona Ferrer Fornells, que els últims anys el TC  està sent un tribunal que cada cop defensa més les institucions i no pas els ciutadans, “i es retrocedeix en drets i llibertats”.

I la traca final arriba amb el que desvela avui l’Ernesto. Ja saben que Ekaizer té les millors fonts informatives en el camp judicial des de fa anys. Però ara, a més a més, un tribunal que havia de ser el més irreprotxable del sistema, el més incontaminat i imparcial, el TC, s’ha convertit en un cau d’intrigues i filtracions i tot se sap. Atenció al que va dir la magistrada Encarna Roca als seus col·legues, reunits per deliberar: “Estem com en el moment de l’incendi del Reichstag”, o sigui l’incendi del Parlament alemany ordenat secretament per Hitler, del qual va culpar els comunistes i que li va permetre declarar unes lleis d’urgència que van suspendre la democràcia i quedar-se en el poder de la manera criminal que ja sabem. Notin que la magistrada compara l’estat d’alarma i l’avantprojecte de llei de seguretat nacional amb el primer gran cop dels feixistes l’any 1933. 

Què està passant al TC? Que entre magistrats amb el mandat caducat i un que va dimitir per presumptes assetjaments, que hauria votat a favor de l’estat d’alarma, el TC és un dels altres camps de batalla entre el PSOE i el PP, que no renoven els òrgans de govern dels jutges. D’aquí que, segons Ekaizer, quan un magistrat va dir que si hi fossin tots l’estat d'alarma s’hauria donat per bo, Encarna Roca va contestar: “El primer que vull dir és que qui hagi dit que no ens hem de pronunciar perquè falta un magistrat i que el resultat podria ser diferent... cuidadito, cuidadito, cuidadito..., que s’haurà d’enfrontar amb mi. Això és deslegitimar el tribunal, i mentre em paguin jo seguiré complint amb la meva funció”. I va revelar que la vicepresidenta Calvo trucava per pressionar per una sentència favorable.

Mirin, el que estem veient és un dels episodis més desgraciats de la democràcia espanyola. El PP ha arribat a un punt que si no guanya les eleccions compta amb el comodí de la justícia, perquè els jutges conservadors són majoria. Per això no tenen incentius per renovar el CGPJ: tu guanya les eleccions que jo mantindré el poder a través dels jutges. És el que va passar amb l’Estatut el 2010. Zapatero ja podia pactar amb Mas i amb Maragall, que després vindria el PP, a través del TC, i es carregaria l’Estatut. Per això Rajoy estava encantat d'externalitzar la política als tribunals per respondre el Procés: a part de la mandra còsmica de fer res que el portava a dir que els problemes els resol el temps i que posar-se a fer política era un embolic, sabia que els tribunals sempre li donarien la raó. Ves que a Pedro Sánchez no li passi ara el mateix amb qualsevol cosa que pacti a la taula de diàleg. 

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.