L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Compte enrere per al desenllaç: el futur d'Illa, Puigdemont i Sánchez, en joc'

Som a l’espera del desenllaç: el PSC i Esquerra no amaguen la seva disposició a l’acord, representada ahir al més alt nivell per la reunió entre Sánchez i Aragonès al Palau de la Generalitat. La reunió era per solemnitzar un traspàs pactat temps enrere, però Aragonès va demanar a Sánchez que avanci en la qüestió del finançament. Recordin que és difícil, perquè Esquerra no està demanant una millora qualsevol, ni tan sols una "pluja de milions", sinó un canvi en el sistema de finançament de Catalunya, i això, a Espanya, és més difícil que aprovar l’amnistia. (És més difícil, entre altres raons, perquè mentre al País Basc, els socialistes i els populars defensen el concert, que no dona ni un euro de solidaritat a Espanya, els socialistes i els populars catalans han estat fins ara sempre en contra que Catalunya tingui la clau de la caixa). L'acord ha de ser bo, perquè si no Marta Rovira tindrà dificultats perquè l'hi acceptin els militants del partit, que estaran cridats a ratificar-lo o no.

Però recordin també que la situació és triangular. No tot acaba en PSC i Esquerra. Junts preparar el seu propi desenllaç amb la tornada de Puigdemont. Insisteixo en el que els deia ahir: Junts considera que el govern espanyol no està fent prou per assegurar l'aplicació de l’amnistia, i és per això que Junts va investir Sánchez. És com si Junts s’estigués autocarregant de raons per deixar de col·laborar amb Sánchez a Madrid, perquè ja sap que el PSC no facilitarà la investidura de Puigdemont, o com si calculés que ara ja ho ha de fiar tot a l’escàndol que significaria que un polític amnistiat entrés a la presó (un escàndol limitat, perquè mig Espanya aplaudiria amb les orelles si això passés).

I, de fet, el Tribunal Suprem s’està encarregant de crear les condicions per desprestigiar la llei d’amnistia. Ahir el Suprem va demanar al Tribunal Constitucional que declarés l’amnistia fora de la llei perquè afavoreix "els colpistes" davant "els demòcrates", perquè "repugna" el dret constitucional a la igualtat davant la llei, perquè els demòcrates catalans els van arribar a dir "pusil·lànimes" i "botiflers" i perquè amb aquesta amnistia, a partir d’ara, un polític que cometi un delicte semblant només es quedarà a la presó si no té prou una força política al darrere.

El Suprem viu en el seu propi metavers de la rebel·lió, en el qual l’U d’Octubre va ser un cop d’estat. Però recordin que ni Marchena es va atrevir a condemnar per rebel·lió (normal, no hi va haver cap aixecament armat), per la qual cosa aquest argument no és més que una consideració política. Considerar colpistes els que ni el mateix Suprem es va atrevir a condemnar per colpistes no només no és coherent sinó que aprofundeix en la crida a la desobediència d’una llei aprovada al Congrés. Que els que volien votar siguin colpistes i els que van venir a pegar siguin els demòcrates és el món al revés. Però així estem.

Bon dia.