L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El cinisme de l'eurodiputada Dolors Montserrat'

Afirmar que no es pot caure en el mal ús per enfrontar, quan ella està fent mal ús de la comissió per enfrontar, és encara més cínic, és tenir moltes galtes, actuar amb un desvergonyiment obscè.

L’eurodiputada del PP Dolors Montserrat va escriure ahir una pàgina lamentable de la seva carrera política (una més). Va portar l’ensenyament en català al Parlament Europeu (excuso dir que el va portar com a problema), però ho va fer d’una manera tan parcial que els representants de tres grups polítics de l’Eurocambra, l’Esquerra, els Verds i els Socialdemòcrates o no van anar a la sessió o van abandonar la sala al moment de començar.

I no s’hi van quedar perquè Montserrat és la presidenta de la comissió de Peticions, que és la comissió que els ciutadans europeus tenim per demanar que es parli de temes que ens amoïnen. Com que ja es poden imaginar la quantitat de peticions que arriben, només se n’acaben debatent un 10%. Doncs bé, Montserrat ha aconseguit que l’ensenyament en català s’hi hagi discutit tres vegades.

A sobre, tots els experts que hi va portar eren contraris a l’ensenyament en català; de fet, eren experts convidats pel PP, Ciutadans i Vox. 

El nostre corresponsal a Brussel·les, Gerard Fageda, ens fa notar que Montserrat va presentar un dels ponents com a professor d’institut i doctorat en filosofia, quan resulta que també és diputat de Vox al Parlament. I que l’eurodiputada popular, “en comptes de limitar-se al paper de moderadora, va carregar al començament de la sessió contra la immersió lingüística". 

Totes les peticions per garantir la pluralitat en el debat de la comissió van ser rebutjades per Montserrat. Però és que, a més a més, fa 4 anys la Comissió Europea ja va dir que la immersió lingüística no era competència de les institucions comunitàries, sinó de l’estat espanyol i de la Generalitat.

Per descomptat que la feina d’una eurodiputada és defensar les seves conviccions, però fer-ho de forma decent, no abusant i manipulant un organisme, perquè aleshores no estem parlant de la defensa d’una convicció personal o d’una posició política, sinó d’una obsessió personal, com s’ha vist per tot el que acabo d’explicar.

I sobretot, el que no s’hi val és el cinisme. Sentim Dolors Montserrat ahir: “Les llengües són eines d’unió, són riquesa, i no podem caure en el mal ús d’aquestes per enfrontar”.

Cal tenir molta barra, molt cinisme, per dir una cosa i, al mateix moment, estar fent la contrària: "Las lenguas son riqueza", diu. Per això, perquè les llengües són riquesa,  Montserrat deu estar a favor que es parli català al Parlament Europeu… Ah, no. I afirmar que no es pot caure en el mal ús per enfrontar, quan ella està fent mal ús de la comissió per enfrontar, és encara més cínic, és tenir moltes galtes, és actuar amb un desvergonyiment obscè.

Parlen de la unitat però volen dir la uniformitat espanyolitzadora. La unitat en la diversitat seria considerar que tan espanyol és el català com el castellà, que tant del seu país és una llengua com l’altra. Però fan el contrari del que diuen, sempre, perquè el de menys és l’amor a la cultura, a la llengua i fins i tot a la convivència. 

Bon dia.

stats