L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Cessament del cap dels Mossos: explicacions febles per a una decisió greu'

Ahir els dèiem que al comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, estava a punt de ser cessat, que era qüestió d’hores, de dies a tot estirar. Tal dit, tal fet: ahir el conseller Elena va cessar Estela, i el va cessar després que aquest es negués a dimitir.

Avui, als titulars hi ha els comptes que ja els fèiem ahir, també: La cúpula dels Mossos acumula sis canvis en cinc anys. Han passat pel càrrec Josep Lluís Trapero del 2013 al 2017 i destituït pel 155; Ferran López, que s’hi va estar sis mesos; Miquel Esquius, que hi va entrar a l’estiu del 2018 i s’hi va estar un any, fins que va entrar Eduard Sallent així que va arribar al grau de comissari. Un cop el major Trapero va ser absolt per l'Audiència Nacional pels fets del 2017, el conseller Sàmper el va restituir al capdavant del cos, però el desembre de l’any passat va ser cessat pel conseller Elena i substituït per Josep Maria Estela, que ahir va ser cessat. Sí, sis canvis en cinc anys i en els quals avui ja no insistirem a dir que no és normal ni desitjable per un cos que necessita tanta autoritat i estabilitat com el de la policia, més en una policia sota la lupa d’un estat que l’accepta a contracor.

Ara, dit això, ens preguntem per què el cessament d’Estela? Mirin, aquest matí, el director general dels Mossos, un càrrec polític, Pere Ferrer, ha anat a la ràdio i a la tele a donar la seva versió. Hi va haver una convocatòria de sis places de comissaris. 

"Això es va produir en el marc d'aquesta convocatòria de sis places de comissaris. Entre els 34 candidats, ni el director ni el conseller van fer una llista dels 12 millors, i entre aquests 12 hi havia 4 dones molt ben qualificades.

A partir del moment en què quatre persones que han obtingut una valoració molt destacada i que suposen un canvi de rumb que el govern fa un any que està promocionant, que és la feminització... Si no podem defensar que poden ser boníssimes comissàries... aquest és el punt de desacord."

Costa de creure que a Estela se’l cessi per una dona de diferència (en la seva tria de mèrits, les places les ocuparien 4 homes i dues dones, i en el conseller volia paritat, tres i tres). Argumentar que el problema és que Estela no estava prou per la feminització del cos (difícil de creure) sona a agafar pels pèls el concepte de feminització per justificar un cessament que té més a veure amb el fet que a Estela el van fer cap amb condicions (no va poder fer el seu propi equip perquè li van imposar la direcció coral) i que un cop ha comprovat que no podia manar, quan ha volgut fer-ho ja ha estat massa tard.

És probable que la seva falta d’autoritat, barrejada amb l’excés de criteris polítics per part de la direcció política del cos a l'hora de prendre decisions que passava per sobre d’Estela, hagi acabat amb l'equilibri necessari per governar un cos de funcionaris que ha d’estar a disposició del Govern i el Parlament, però que en les àrees de la seva competència ha de fer prevaldre criteris tècnics i professionals. L'exemple que posem avui: si el Parlament decideix que els Mossos no poden fer servir pilotes de gomes, no les poden fer servir. Però després, qui sap com s'ha d'actuar en una manifestació és la policia, no el polític. 

Abans de plegar, Estela, que ara treballarà a la regió policial de Ponent, ha enviat una carta oberta als seus companys: “No només hem de mantenir intactes els nostres valors de servei públic, sinó que ho hem de fer amb la màxima i radical neutralitat [...]. No deixeu que el soroll mediàtic i la mesquinesa us distreguin del vostre dia a dia. Tot això passarà i no ha d’afectar els nostres objectius de millora contínua”.

Tant de bo, perquè a la policia li convé. Però el soroll no s’acabarà, perquè l’oposició espera que el conseller Elena doni explicacions.

Bon dia.