L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Catalunya, un país bloquejat'

Tornem del cap de setmana amb Sumar en estat de xoc pel cas Errejón i un missatge que torna amb força: el maltractament masclista, tant físic com psicològic, no entén ni de dretes ni d’esquerres, ni de títols acadèmics, i obliga els homes a fer una reflexió d'un canvi de moltes actituds culturalment acceptades fins ara.

Mentrestant, el congrés li ha sortit bé, a Junts. 

Bé vol dir endreçat, unit sota el lideratge de Carles Puigdemont. Totes dues coses són importants en la política d’avui en dia: un lideratge fort i una idea de grup coordinat. 

El Congrés es va tancar ahir amb crides a ocupar “la centralitat”. Sempre és més fàcil de dir que de fer. Entre altres raons, perquè en la centralitat hi ha una mica d’embús, al centre de l’escenari hi ha el PSC i hi vol tornar Esquerra. Centralitat vol dir que hi confiï la gent del carrer i el món dels negocis. Difícil per a un partit que ara mateix només toca poder municipal, en un país on un de cada sis catalans té un alcalde socialista. Si vol ocupar la centralitat, haurà de jugar molt bé les cartes a Madrid, allà on pot ser més decisiu que a Catalunya, on el suport tripartit a Illa es dona per fet.

Sobre com ha quedat internament el partit, llegeixin la crònica de la periodista que en sap, de Junts. 

La Núria Orriols ens posa davant una evidència, que és que aquest congrés ha establert el que ja era de fet, que Junts és el partit de Puigdemont, i que qualsevol moviment de futur dependrà de quan torni (difícil que sigui abans d’un any) i el que vulgui fer quan torni. De moment, el president a l’exili crida a l’ofensiva:

“Agrair-vos molt tots aquests anys per haver aguantat de tot: improperis, desqualificacions, lawfares, calúmnies, gràcies per no deixar-nos. Per fer aquesta pinya imprescindible per bastir la nació. I deixem de resistir i passem a l’ofensiva, amics i amigues, perquè hi ha tot un país que ens està esperant”. 

Veurem com es concreta l’ofensiva que anuncia Puigdemont. 

Un últim apunt i no per això menys important. Avui hi ha vaga de transport de passatgers. D’acord, tenen tot el dret a fer vaga, aquest no és el problema. El problema és per als milers de persones que depenen de l'autobús per fer la seva vida de cada dia perquè no tenen tren o com si no en tinguessin. Hi ha milers de persones que si volen entrar a Barcelona i no fer tard, han de llevar-se un parell d’hores abans. El més greu és que ja ho estem normalitzant. Els trens presten un servei irregular, l’AP-7 està sempre al límit del col·lapse. Som un país travat, amb el perjudici que el bloqueig causa a tots els nivells de l'economia i en la salut mental de molta gent i del planeta.

Bon dia.