L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Catalunya a l'entrevista d'Ana Rosa Quintana a Pedro Sánchez'

¿En quins termes parlen els partits espanyols de Catalunya de cara a les eleccions del diumenge 23 de juliol? 

Vegin la portada d’El Mundo d’avui: El PP posarà límits als indults, castigarà els referèndums il·legals i recuperarà el delicte de sedició.

Això obrint la portada d’un diari és un dels coets que envia al cel el PP perquè tothom se’l quedi mirant. Una vegada més, el missatge és mà dura amb Catalunya: els indults van ser una debilitat de Sánchez perquè necessitava els vots d’Esquerra i els referèndums els convertirem en delicte. Per dues raons: per collons (amb perdó) i per si de cas, perquè com que a Catalunya si féssim un referèndum com el d’Escòcia podria guanyar la independència, millor convertir-la en delicte. I recuperem el delicte de sedició, en contra del que Europa ens ha exigit i en contra del que és norma a Europa. El PP torna als bàsics: Espanya, sense l’amenaça, se sent més dèbil davant de Catalunya. Encara que ara no hi hagi l’ebullició del 2017, la millor manera de portar un espanyol a les urnes és advertint-lo que Catalunya és una amenaça. Només cal veure el que han fet el PP i Vox amb els pactes a València i Mallorca amb el català. Des del 1714, Espanya ha renunciat a convèncer. Només vol vèncer.   

I després hi ha Pedro Sánchez. En què ha cedit Pedro Sánchez? Només en una cosa: en els indults. Però com que la dreta espanyola (i una bona part del PSOE) es va escandalitzar pels indults, això li passa factura. I, per tant, quan Pedro Sánchez juga a camp contrari mediàtic, com a l’entrevista amb la periodista de Telecinco Ana Rosa Quintana, de l'únic que parlen quan parlen de Catalunya són els indults.

PS: “Jo he canviat d’opinió sobre Catalunya? He canviat d’opinió. Ho he dit en seu parlamentària i als mitjans de comunicació.”

AR: “Per què ha canviat d'opinió? Perquè creu realment això o perquè necessitava els vots d’Esquerra per poder tenir estabilitat? O seguir governant?”

PS: “Ho he fet per la convivència. Catalunya ha estat uns dels principals problemes que hem tingut aquests últims dotze anys. Vam tenir una DUI al Parlament de Catalunya. Aquests líders independentistes han passat quatre anys a la presó. I el que vaig fer va ser un canvi d’opinió per construir convivència a Catalunya. I jo sé que hi ha molts teleespectadors als quals no els han agradat moltes imatges que vostè ha posat, no els ha agradat veure que els líders independentistes sortien de la presó, però vaig prendre aquesta decisió arriscada sabent que demanava un vot de confiança per construir convivència a Catalunya. I avui, afortunadament, Catalunya no és un dels principals problemes dels ciutadans i ciutadanes. A Catalunya, si un va per Barcelona i va per qualsevol altra ciutat, respira convivència.”

Ha repetit quatre vegades la paraula convivència. A veure, primer, és una convivència aconseguida amb l’ajuda de la violència policial i de la repressió judicial. I exigida per Europa, perquè el delicte de sedició, pel qual van ser condemnats a presó els indultats, no va ser comès per ningú. O sigui, pots ser magnànim quan tens totes les paelles pel mànec. ¿I el sistema d'espionatge Pegasus enganxat al mòbil de desenes de polítics, líders socials i periodistes també va ser per convivència? 

I a part dels indults? Res. Res a la taula de diàleg. Ni la taula de diàleg mateixa. Si Sánchez hagués negociat alguna cosa més amb Catalunya a part dels indults, bé que l'hi haurien tret. No l'hi han tret perquè, amb Catalunya, no hi ha hagut res més. 

Aquest ha estat el pes de Catalunya en una cadena de televisió on estaven esperant Sánchez. I on, per cert, el president espanyol se n’ha sortit molt bé.

Bon dia.