L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La Catalunya dels 8 milions ja no la podem pagar'

Un apunt sobre la notícia del reconeixement que Espanya farà dimarts que ve de l’estat palestí.

A Pedro Sánchez se li torna a veure el llautó. Aquesta nit comença la campanya de les eleccions europees. Reconeixent Palestina, desborda Sumar per l’esquerra. És el seu gran coet pirotècnic de cara a les eleccions. Bé, aquest coet i el de Milei, que serà un xiclet que estirarà molt. Perquè tanta sensibilitat amb Palestina contrasta amb altres casos. Palestina sí i Kosovo no? Palestina sí i el Sàhara Occidental que quedi en mans del Marroc? Per què? Per la invasió de Gaza? El reconeixement té més a veure amb les necessitats de política espanyola de Pedro Sánchez que amb una autèntica voluntat d’ajudar el poble palestí a tenir el seu propi estat i contribuir a la fi d’aquesta guerra.

I ja a Catalunya ahir es van inaugurar les jornades del Cercle d’Economia. Van coincidir-hi el president Aragonès i el candidat a la investidura Illa, amb el president del Cercle, Jaume Guardiola,  reclamant trencar els blocs per pactar i urgint a fer govern ràpidament i demanant que la legislatura sigui llarga perquè ja en portem massa de curtes. Hi ha un tipus d’empresariat que vol un govern ràpidament i que s’estimaria més una sociovergència que un tripartit. En tot cas, Aragonès va pronunciar unes paraules de comiat que, qui vingui al darrere, faria bé de tenir presents:

“O hi ha un acord clau i significatiu d’un canvi en el finançament de la Generalitat o la Catalunya dels 8 milions no la podrem pagar”

De fet, la Catalunya dels 8 milions ja no la podem pagar ara. Una enquesta assenyala que el 69% dels estudiants de medicina s’han plantejat marxar de Catalunya quan acabin la formació, pels sous baixos i per les condicions de treball. Formem bons metges, que marxen, i venen metges d’altres llocs del món. Això no pot ser.

 Bon dia.