L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els canvis de criteri del govern en la gestió de la sequera'
Ara ja no hi haurà vaixells, hi haurà dessalinitzadores mòbils. Ara hi ha hagut un canvi de criteri d’una qüestió d’emergència: en dos mesos i mig que estàvem en un episodi de sequera crònica era evident. No es pot dir que el problema ens ha agafat per sorpresa i calia improvisar
El Govern no està transmetent seguretat en les mesures per pal·liar la sequera. Ahir el president Aragonès va confirmar que, al final, no vindrà aigua en vaixell a Barcelona, sinó que ara ha decidit instal·lar una dessaladora flotant al port de Barcelona. Li ho va dir a Xavier Graset.
Aquesta dessaladora costarà 100 milions i el Govern l’ha comprat per cinc anys, que és el temps que falta perquè ja funcionin dues dessaladores, la de la Tordera (que s’amplia) i la de Foix, a Cubelles.
Per què s’ha optat ara per la dessaladora flotant al port? Doncs perquè és més barat i més pràctic produir aigua potable d’aquesta manera que portar-la amb vaixell.
Però això no se sabia? Recordin el que ens va dir aquí, a l’ARA, al novembre, el conseller Mascort:
“El més fàcil seria portar aigua de Tarragona amb vaixell”. Això era al novembre. I al febrer, fa dos mesos i mig, el govern espanyol i el de la Generalitat van presentar el pla pel qual la Moncloa pagaria el cost de l’aigua que es dessalinitzaria a Sagunt, al País Valencià, i el govern de Catalunya pagaria el transport. La ministra va parlar de portar "un vaixell o un vaixell i mig diari".
Aleshores se’ns va explicar que els vaixells eren la millor opció. Ara ja no hi haurà vaixells, hi haurà dessalinitzadores mòbils. Ara hi ha hagut un canvi de criteri d’una qüestió d’emergència en dos mesos i mig. Sorprenent. Si el canvi s’ha degut a la incomoditat del Govern perquè el govern espanyol havia fet de mitjancer i pagava part del cost, o es deu al fet que els hotelers de la Costa Brava van començar a espavilar-se pel seu compte i a comprar dessalinitzadores per omplir les piscines, no ho sabem, però el canvi de criteri crida l’atenció.
Sobretot perquè el Govern no troba el to. Va començar dient als ajuntaments que res d’omplir piscines públiques si no eren refugis climàtics contra el sentit comú que una piscina és un refugi en ella mateixa i per a la canalla és mitja vida. Després va parlar de l’obertura de les piscines d’hotels i càmpings, i tampoc se sap molt bé com funcionarà el decret per regular l’accés a les piscines d’hotels i comunitats, fins al punt que avui Miquel Ferreres hi dedica l'acudit:
“Aquest any, així que pugi la calor podrem anar a algun refugi climàtic. Jo aniré a l’Hotel Mandarín. I tu? Jo dubto entre l’Hotel Vela i el gran Hotel Florida, que ens cau més a prop”.
Al juny farà un any que la consellera responsable de Medi Ambient, Teresa Jordà, va ser cessada perquè anés de dos a la llista d’Esquerra a Madrid, i substituïda pel fins aleshores número dos, l’avui conseller Mascort. Que estàvem en un episodi de sequera crònica era evident, no es pot dir que el problema ens ha agafat per sorpresa i calia improvisar.
La qual cosa ens porta a una conclusió que entronca amb un debat que hi va haver al Congrés d’Economia i Empresa. Van intervenir Miquel Puig, un cervell desaprofitat, ara al departament d'Economia, i l’exconseller Mas-Colell. Deien:
"¿Catalunya ha passat de 6 a 8 milions inesperadament? ¿Com pot ser que no ens ho esperéssim?", “¿Això vol dir que d’aquí 20 anys tindrem 10 milions d’habitants? ¿Ho podrem resistir? En comptes de crear llocs de treball hauríem de crear talent”. Ens cal urgentment treballar en l’excel·lència i en l’autoexigència.
Bon dia.
