L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La botifarra de Laporta i el "fight!, fight!, fight!" de Trump'

Passen coses greus: la mà dreta d’Ayuso diu que el fiscal general serà condemnat, que anirà “p’alante”, i la connivència d’alguns jutges amb la dreta popular madrilenya fa pensar que no ho diu per dir.

Passen coses greus, com que al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, hi ha hagut un tiroteig entre famílies que es disputen el control del mercat de la droga on es van disparar entre 150 i 200 bales. O que la policia de Girona va aconsellar als propietaris d’una casa ocupada que marxessin, perquè amb la llei a la mà no podien fer fora els ocupes.

I passen coses importants, com que el president Illa personalment va firmar l’acord amb l'OCDE perquè aquest organisme internacional que fa les proves PISA s’estigui quatre anys a Catalunya assessorant per millorar l’educació al nostre país. 

I després, avui fa portades la botifarra de Joan Laporta, que és alguna cosa més que un meme. Per començar, s’ha insinuat que com que la cautelar que permetrà jugar a Olmo i Víctor l’ha concedit el Consell Superior d’Esports, és a dir, el ministeri de Cultura i Esport, és a dir, Pedro Sánchez, Junts havia pressionat el govern espanyol en nom de Laporta. Doncs bé, fonts de la direcció de Junts ens ho han negat aquest matí, han dit que això és una animalada, que de cap manera i que ni el Barça ni ningú no els hi havia demanat. Fins i tot recorden que l’article del diputat de Junts Jaume Giró a l’ARA contra la gestió de Laporta ha fet que la relació Junts-Barça no sigui de lluna de mel, precisament.

Per cert, parlant de Pedro Sánchez i de Junts, potser s’han preguntat aquests dies què se n’ha fet, de l’acord en immigració que podia arribar per festes o per passat festes. Diuen a Junts que estan en el darrer obstacle, “clavats esperant una contraproposta” perquè es veu que al PSOE no hi ha unanimitat sobre alguns temes.

Però, com els dèiem, la resolució favorable del Consell Superior d’Esports va provocar l’enuig de la Lliga de Futbol, les crítiques de l’Athletic de Bilbao i va desfermar l’eufòria de Laporta a la manera Laporta, és a dir en forma de botifarra i crits, tal com recollia aquest vídeo d’Esports 3:

Han passat més de quinze anys des del famós “Al loro, que no estamos tan mal!”, o més de vint anys des del "Que n’aprenguin!” i Laporta continua sent la mateixa persona temperamental, que no sempre es comporta d’acord amb el decòrum exigible al president d’un club com el Barça. Però la diferència entre el 2003 o el 2008 i ara és que aquell Laporta forma part d’un grup de gent talentosa, entre els quals Cruyff, Txiki, Guardiola o Soriano, i avui governa el club amb opacitat i amb més lleialtat que excel·lència entre els seus càrrecs de confiança. 

Però en aquests gestos engoril·lats de Laporta, aquesta personalitat lluitadora fins a la temeritat, que no suporta el que ell considera covardia, és el que triomfa ara en comunicació política. La botifarra de Laporta és el “fight! fight!” de Trump, aquesta pulsió d’anar sempre a l’atac, de no concedir mai la raó, de considerar que es guanya fins i tot quan es perd, perquè el cas de les inscripcions, encara que provisionalment ara Olmo i Víctor puguin jugar, el mal a la imatge del Barça ja està fet. Ho va dir Raphinha: si ara hagués de venir al Barça, s’ho pensaria. Aquests tipus de comportaments, de gestions caòtiques contra tot i contra tothom, com els de Trump, Milei i la motoserra, tenen premi electoral. L'emocionalitat, més encara, la visceralitat, és un valor en la comunicació d’avui, sobretot la política. I aquest estil, Laporta fa anys que el conrea i el domina.

Bon dia.