L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Botellons d'adolescents i joves amb final de delinqüència'

Les imatges dels botellons que hi ha hagut aquest cap de setmana a Barcelona són molt dures. Parlo en plural perquè han sigut tres nits consecutives de concentracions, dijous, divendres amb 40.000 persones i dissabte amb 30.000, i són molt dures no tan sols per la destrucció que s’ha acabat generant sinó perquè retrata una de les cares més depriments de la nostra societat, com la concentració de gent molt jove en una festa al voltant de l’alcohol.

Comencem pel final, les destrosses. Baralles, crema de motos, trencadissa de vidres i robatoris a locals del passeig Marítim. Entre ells, els restaurants com l’Escamarlà, el Xiroi Ca la Nuri o el McDonald’s, al front marítim, i, ja entrada la matinada, els intents de vandalització de locals a la Vila Olímpica. Els assaltants, a més de trencar-los tendals, vidres i barra, se’ls van endur ampolles d’alcohol, ordinadors i les tauletes, només a Ca la Nuri, per valor de 50.000 euros.

Qui són els delinqüents? No es perdin la crònica de Germán Aranda, que explica que grups d’encaputxats anaven d’un cantó a l’altre buscant brega i robant mòbils: “T’acorralen i et diuen: «O em dones el mòbil o et fotem d'hòsties», de vegades amb una ampolla de vidre a la mà”, explicava un jove que ho havia viscut de prop. La sensació d’impunitat d’aquests grups va atemorir part de la platja, que va quedar mig buida cap a les quatre de la matinada. 

Per tant, notin que hi ha una minoria violenta i que apunyala, amenaça amb ampolles trencades, agredeix i roba els joves que hi ha congregats i després crema motos, trenca aparadors i saqueja. És a dir, que aprofita la concentració per delinquir, i és possible també que aquesta minoria sigui capaç d’arrossegar part de la majoria a enfrontar-se amb la policia o a fer destrosses. Els que van detenir venien de llocs diversos de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Aquí tenim un problema d’ordre públic que, probablement, deriva del fracàs escolar, la marginació social i del desarrelament social. 

Però penso que ens convé fixar-nos més en la majoria, la dels botellons. Diguem d'entrada que quedar per beure no és nou, i que el consum intensiu d’alcohol entre adolescents, entre menors d’edat, fins a arribar al coma etílic és un problema de salut públic des de fa molt de temps. Els hem vist circular els divendres i els dissabtes amb bosses de supermercats amb la ginebra o el vodka dirigint-se al punt de trobada. Ara, les xarxes permeten organitzar concentracions multitudinàries més ràpidament i la pandèmia ha donat al botelló una capa de rebel·lia per no haver pogut sortir de casa durant els confinaments i els tocs de queda, i els enfrontaments amb la policia sublimen la rebel·lió a la categoria de protesta social. I això em sembla tant o més dur que els vidres trencats o les motos cremades, perquè parla del fracàs de l’educació, a les cases, a les famílies i de la societat en el seu conjunt. 

Perquè per més que les ganes de sortir després de la pandèmia justifiquin el desig d’afirmació, res no justifica trencar res de l’espai públic ni deixar-ho tot fet una merda, i que ho faci, precisament, la generació més conscienciada de la necessitat de no generar tantes escombraries, ni res justifica fer-se mal amb un consum compulsiu d’alcohol. 

L’educació bàsica de respecte als altres i a un mateix, doncs, fa fallida. I això s’ensenya a casa, on té lloc la batalla més difícil, la d’educar els fills, és a dir, acompanyar, exigir, ser impopular si cal i saber dir que no, donar exemple, compartir, estimar per sobre dels estímuls que fan creure als joves que l’únic sentit del cap de setmana és emborratxar-se. 

Tots hem sigut joves i n’hem fet de l’alçada d’un campanar. Però si ens prenem el botelló amb condescendència, amb un “Tots hem sigut joves” i “Pobres, durant la pandèmia ho han passat molt malament”, no els estem ajudant. Perquè tothom ho ha passat malament, i les situacions que s’han viscut aquests mesos no són les situacions més incòmodes per les quals han passat els joves de l'últim segle. ¿No els sabem donar alternatives? 

Finalment, aquesta degradació dels comportaments tampoc no és nova, i qualsevol que visqui, treballi o vingui regularment a Barcelona ho haurà pogut comprovar. Fa temps que la ciutat està degradada. I la degradació comença per un vidre esquerdat i no se sap com s’acaba.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.