L'anàlisi d'Antoni Bassas: «'Barcelona: antes roja que rota'»

Divendres els vaig dir que si tothom deia la veritat, Trias ho tenia al sac, però que encara li faltava lligar-ho. Concretament, vaig dir: “Li falta lligar-ho perquè fins que no es faci els recompte de les 42 paperetes dels regidors, no sabrem si el PP li dona els vots a Collboni, que haurien de sumar-se als dels comuns”. 

Però no tothom deia la veritat. El regidor dels comuns Jordi Martí va dir: "Qualsevol acord que passi per la participació i l’acord amb el PP, no el farem. Amb el PP, ni a la cantonada. I motius ens en sobren, però des del 28 de maig, veient els diaris cada dia, i veient el que estan fent, aquesta generositat amb la qual estan pactant amb Vox arreu del territori espanyol encara ens certifica més una posició que la teníem des del primer dia i no hem canviat ni una coma".

“Amb el PP ni a la cantonada”. 48 hores després, els comuns votaven amb el PP. Per despit i per horror que desenes de càrrecs de confiança es quedin sense sou a final de mes, perquè saben que, més d’hora que tard, els comuns seran els primers a ser cridats a entrar al govern municipal, els comuns s’han sumat a una operació d’estat. Ho va explicar ahir Feijóo, quan va dir que ara ja no podran acusar-los de només saber pactar amb Vox, perquè han impedit que els independentistes governin a Barcelona i a Vitòria. I que això és “sentit d’estat”.

“No tinc cap dubte que el partit “sanchista” mai ens hauria donat el suport que nosaltres li hem donat a Barcelona, però no m’importa. Hem complert amb el nostre deure. Hem fet una política d’estat. I som el partit de la garantia, de la Constitució i de l’Estat”.

Curiosament, fa quinze dies, Feijóo deia el contrari a Onda Cero: “La majoria de barcelonins no accepten el ticket Collboni-Colau. El PSC fa temps que ha deixat de ser constitucionalista”.

Però el PP ha pactat amb Vox i necessitava un blanquejador. I el PSOE va començar a collar-los. La vicepresidenta Calviño va dir que el PP lliuraria Barcelona “al candidat de Puigdemont” i que “havent-hi la possibilitat de donar suport a un candidat constitucionalista, crec que és qualsevol cosa menys patriotisme”.

I el PP ja li ha anat bé votar Collboni. I aquest matí ho celebra l’home que el 2015 va enfonsar Trias amb l’operació Catalunya i la mentida dels 12 milions d’euros a Suïssa, l’aleshores ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. Avui escriu a La Razón una frase per a la història: "Finalmente, el PP optó por una «Barcelona roja antes que rota» hoy traducida por una expresión más «políticamente correcta» como la de tener «sentido de Estado»". Tenir sentit d’estat és “antes roja que rota”. 

Dels socialistes es podia esperar. Dels comuns, després de Manuel Valls, també, però no tant. Perquè havien vingut a fer “nova política” i eren els fills del 15-M. I dissabte van votar al costat dels que volen Barcelona espanyola.

Per als pròxims dies queda una pregunta que ara per raó de temps no contestarem: ¿i l’independentisme, davant d’aquesta pinça PSC-comuns-PP a Barcelona, què? 

Bon dia.