L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La B, Rovira i Junqueras'

Continuem al replà, esperant si la política puja o baixa l’escala. De moment, demà passat el president Salvador Illa anirà a Madrid a ser rebut en audiència pel rei Felip de Borbó, i els altaveus difondran missatges d’alleugeriment i faran veure que ha tornat la normalitat. Hi ha massa ferides obertes encara entre l’Estat i una part nombrosa de Catalunya (hi ha un president a l’exili sense amnistia) per admetre que una visita al rei del president de Catalunya tanca res. La foto de l’encaixada serà la que vendrà Pedro Sánchez per dir allò que diu que s’ha recuperat la convivència. Per al públic espanyol, la ficció potser funciona; a Catalunya esperem fets i no fotos: amnistia i finançament. I si el PSC no vol acabar definitivament convertit en un apèndix regional del PSOE, seria bo que empenyés pels fets.

En el replà de la política catalana hi ha Junts, que viu a l’espera del congrés que ha d’aclarir si Puigdemont serà el president de la formació (molt probable), què passaria aleshores amb Laura Borràs i quin marge li donen al PSOE amb el qual estan travessant la corda fluixa de la legislatura (avui La Razón diu a portada que Sánchez té a favor que a Puigdemont tampoc l’interessa que es convoquin noves eleccions).

I qui està en un replà, a les fosques, és Esquerra. Avui publiquem una altra informació en exclusiva: després del cas dels cartells contra els germans Maragall, Esquerra va canviar d’empresa per mantenir l'estructura B, conscient que s’investigaria el que havia passat, i aquesta estructura es va aguantar un any més, fins a les eleccions del 12 de maig. El militant de l’Anoia que va encarregar els cartells va continuar dins l’estructura, i el responsable de l’operació va ser el viceconseller Sergi Sabrià. 

És evident que una estructura paral·lela com aquesta, sostinguda en el temps (i sostinguda també vol dir pagada), no es manté sense l’acord i el coneixement de la cúpula del partit, llevat que deixi les funcions i mai no se li acudeixi preguntar (ja no dic investigar) d’on surten cartells, missatges a xarxes o mariachis. Tot el que hem anat sabent deixa en molt mal lloc la secretària general, Marta Rovira, però també el president del partit, Oriol Junqueras. Pretendre que el president del partit, l’home que, per exemple, va decidir que Pere Aragonès fos el candidat a president, només passava per allà i no en sabia res, i d’aquí considerar que pot ser la renovació que necessita Esquerra en el pròxim congrés, hi ha molta distància.

Bon dia.