L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aznar 2023 i la dictadura de Primo de Rivera del 1923'
Ara és l’amnistia, abans els indults i anys enrere l’Estatut. Per a Aznar, Espanya sempre està en perill de trencar-se. Si Catalunya té aquesta capacitat, per què no abordem d’una vegada la solució del conflicte?
A vegades l’actualitat i la història coincideixen simbòlicament. Ahir Aznar va cridar a la mobilització al carrer contra l’amnistia i avui, 13 de setembre del 2023, fa 100 anys que va començar la dictadura del general Primo de Rivera. I, per cert, parlant de coincidències, tots dos pronunciaments tenien Catalunya com a justificació principal. Primo de Rivera va escriure aquell dia que cridava a un govern militar, entre altres raons, pel “morbós sentiment català d’hostilitat a Espanya que tan criminalment s’ha deixat desenvolupar a l’escola, al púlpit i la càtedra”.
El que va dir ahir Aznar és greu, perquè va cridar la societat espanyola a dir “Basta ya!”, que, com recordaran, va ser el crit contra els últims assassinats d’ETA. Aznar és així: qui no està amb ell és terrorista. Se’n recorden, del “tot és ETA”? Doncs això, l’independentisme català democràtic, també (esclar que en això no està gaire lluny ni de l’informe anual de la Fiscalia ni de les infiltracions policials i l'espionatge dels serveis secrets ordenats per l’actual govern socialista, però aquesta és una altra qüestió).
Aznar parlant de l’èxit de la convivència a Espanya és com si parlés de prevenció d’incendis un piròman. El seu pas per la Moncloa (1996-2004) és prou recent perquè recordem com va fer d’irrespirable la convivència. Amb Aznar el PP es va convertir en una gran fàbrica d’independentistes. I carrega i carregarà tota la vida amb la taca de la mentida de la Guerra de l’Iraq, a la qual es va lliurar amb aquella pulsió de milhomes que posava els peus sobre la taula i es fumava un cigar al costat de George Bush.
Sembla, però, que de moment el PP no li farà gaire cas, a jutjar pel que avui publica La Razón, que diu que el PP no agitarà el carrer amb Vox per evitar una altra foto com la de la plaça Colón, en aquella manifestació del 2019, en què Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal van coincidir un diumenge al matí per protestar contra els indults i demanar al rei que no els firmés. El diari diu que el PP no promourà la mobilització com a partit perquè creu que repetir aquesta imatge beneficia Pedro Sánchez.
El crit contra l’amnistia ressona. S’ha convertit en una línia vermella. Ja fa dies que els vaig dir que Puigdemont mateix és una línia vermella per a l’Estat. Mirin si no aquest article de Javier Cercas a El País, titulat en forma de profecia que aspira a autocomplir-se: “No hi haurà amnistia”. I aquest article és dels que fan mal a Sánchez, perquè Cercas recorda que ell és votant socialista.
Amb tot, Aznar torna a donar a un determinat tipus de votant una raó en què creure: Espanya està en perill. El problema és que, segons Aznar, Espanya sempre està en perill. Ara és l’amnistia, abans els indults i anys enrere l’Estatut. Per a Aznar Espanya sempre està en perill de trencar-se. Ahir va arribar a parlar de “cert risc existencial”. De debò? ¿Amb tot els instruments i organismes de l’Estat, els visibles i els profunds, Espanya està perill?
Si Catalunya té aquesta capacitat, per què no abordem d’una vegada la solució del conflicte? Perquè ja es veu que fa un segle, pel cap baix, que vivim girant a la roda del hàmster.
Bon dia.
