L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ayuso s'oblida del Reial Madrid'

L’anunciada reforma del delicte de sedició i la possibilitat que es reformi el de malversació han fet sortir la dreta i la ultradreta espanyola en tromba. Tuit d’Ayuso: “Volen imposar una república federal de facto, desmuntant l’estat de dret per darrere. Els fan nosa la història, la Corona, la Guàrdia Civil, les forces armades, Madrid, els jutges i la premsa lliure”. (Jo crec que s’ha deixat el Real Madrid. Deixant de banda que la llista es delata sola, perquè s’apropia dels jutges. Revelador.)

Una altra, en retirada però fent els darrers espeternecs, és Inés Arrimadas, que demana que el PP presenti una moció de censura contra Sánchez que Vox no vol presentar perquè ja en va presentar una i en va sortir escaldat i de la qual el PP, de moment, no vol saber res. En un article a El Mundo, Arrimadas parla de “golpe al Código Penal”. La dreta espanyola es passa el dia veient cops d’estat a tot arreu (excepte el del 18 de juliol del 1936).

Preguntem-nos una cosa: ¿la dreta espanyola ha oblidat que el PP va pactar amb Pujol la supressió del servei militar? ¿Que Aznar, que no tenia majoria absoluta, va pactar amb Pujol la retirada de la Guàrdia Civil de les carreteres de Catalunya i la substitució pels Mossos?

¿Oblida la dreta espanyola que el 2015, després de la consulta del 9 de novembre del 2014, el govern de Rajoy va reformar el Codi Penal perquè el president Artur Mas i els seus consellers no havien pogut ser condemnats per malversació, deixant així preparat el camí per acusar de malversació en un futur en cas d'iniciatives semblants que poguessin sorgir, com el referèndum de l’1 d’Octubre? (Com que no els van poder condemnar per la vida penal, van recórrer al Tribunal de Comptes.) O sigui, ¿el PP pot reformar el Codi Penal però els altres no?

La dreta espanyola està intentant capitalitzar aquest nou “la pàtria està en perill” pensant en les municipals i les autonòmiques del maig de l’any que ve. 

Per això, conscients de la mala venda que té la reforma de la sedició i la malversació entre els votants que van posar la bandera espanyola al balcó el 3 d’octubre del 2017, el PSOE es defensa suggerint que ara serà més fàcil extradir Puigdemont. Calviño diu: "Jo tinc una posició molt ferma respecte a la sedició i estic convençuda que el correcte és alinear-la amb el model europeu. Entre altres coses perquè deuen recordar la dificultat per aconseguir l'extradició de Puigdemont, que és l'objectiu que tenim tots, evidentment: que vingui a Espanya i comparegui davant la justícia i compleixi la pena que li correspon. Si ho recorden, la dificultat de l'extradició rau en el fet que la sedició no existeix en altres països. A mi em sembla que és un pas endavant important alinear-se amb els països del nostre entorn i, sobretot, modernitzar un règim que té 200 anys".

Això és tot el contrari del que diu el president Aragonès quan afirma que amb la reforma de la sedició ni els condemnats ni els exiliats empitjoraran la seva situació. La veritat és que ningú no ho sap del cert, perquè el text de la reforma no és definitiu i perquè després les lleis les aplica un jutge, i en el cas dels independentistes catalans això ja sabem què vol dir. 

Quan un jutge hagi de dir si un manifestant va exercir intimidació i si, per tant, el pot condemnar a anys de presó per desordres públics greus, ¿considerarà intimidació una mirada d’odi com aquelles de què es va parlar durant el judici del Procés?

L’abast i les conseqüències polítiques i legals de la reforma estan per veure, i això és el que tothom hauria d’admetre abans de formular conclusions categòriques. Per això, perquè mentre no puguem anar als fets ens hem de quedar amb l’explicació, el PSOE suggereix que extradirà Puigdemont i Esquerra suggereix que la reforma voldria ser com una amnistia encoberta. Tots dos estan corrent riscos i estan intentant no prendre mal. Després dels indults, acollits amb l’escàndol habitual per part la dreta espanyola, alguna cosa torna a moure’s. Ja veurem amb quin abast.

Bon dia.