This browser does not support the video element.
Ahir, a la mateixa hora que Tamames deia que “si parlem de dones, en tenim una aquí, Isabel la Catòlica que ja al segle XVI tenia més poder que el rei”, hi havia sessió de control al Parlament de Catalunya.
No va ser una sessió plàcida per al Govern. No podia ser-ho, perquè només té 33 diputats de 135, i necessita pactar-ho tot amb més d’un grup. Però és que ahir, per exemple, va salvar el decret antisequera després de sentir-se dir, per part de la majoria de diputats, que no dialoga. La CUP li va retreure el Hard Rock, i amb Junts es va escenificar la guerra freda de sempre, però que cada setmana que passa és més agra en el to i en els arguments. Albert batet diu: "El Parlament rebutja l’acord de claredat i vostè crea una comissió d’experts, i així podríem seguir tot el matí. President, des que va incomplir els acords que van permetre la seva investidura, vostè ha anat d’error en error. El seu govern té un problema de dèficit democràtic, el Parlament li fa nosa. ¿Aquests són els valors republicans de la nova Generalitat Republicana?"
A la crònica que avui firma Núria Orriols recorda que a part dels retrets que acabem de sentir per l’acord de claredat, també ahir va transcendir una carta de Laura Borràs a Pere Aragonès en què titllava d'"indigna" l'actitud del president, que no va defensar el president Puigdemont quan l’ara eurodiputat Zoido va parlar-li de reunions amb espies russos.
La mala maror entre Esquerra i junts és històrica i ara està particularment encesa per la imminència de les eleccions municipals. De fons, però, hi ha el cor del debat entre Aragonès i Batet: l’independentisme què ha de fer? I mirin, resulta que avui fa dos anys d’una notícia que ens emplaçava a avui, 23 de març de 2023.
Resulta que Pere Aragonès havia pactat amb la CUP per ser investit president. Encara faltaven mesos per al pacte a l'últim minut amb Junts. I avui fa dos anys, la CUP va fer públics tots els pactes del preacord.
Llegeixo de l’ARA: "Els pactes guarden un paper clau per a l'any 2023: es decidirà llavors si es continua l'aposta per la taula de diàleg o s'obre "un nou embat democràtic". Això vol dir que, segons el preacord entre cupaires i republicans, la taula de negociació tindrà un marge, com a mínim, de dos anys de vida i, passat aquest temps, es consensuarà si es manté perquè està donant els seus fruits o s'estudiarà una altra via de resolució del conflicte [...] La data clau serà la primera meitat de l'any 2023. Segons el preacord, llavors s'analitzarà la utilitat "del procés de negociació" i es "decidirà quins seran els passos següents a seguir, inclosa l'eventual finalització" de la taula. Cupaires i republicans, però, ja marquen quins són els dos objectius que ha d'assolir: l'autodeterminació i l'amnistia".
Bé, han passat aquests dos anys, ja som a la primera meitat del 2023, la utilitat del procés de negociació ha consistit en l’indult, la supressió del delicte de sedició i l'intercanvi de suports als pressupostos: Esquerra als del PSOE-Unides Podem i els de PSC i els Comuns als d’Esquerra, però l'autodeterminació i l’amnistia no hi són ni se les espera. De fet, la taula ja no es reunirà més aquest any, perquè ara hi ha municipals i a finals d’any hi haurà espanyoles. I ves a saber si es reunirà mai més. Fracassada la taula, i d’acord amb aquell pacte, ara tocaria “embat democràtic”.
En realitat, Pere Aragonès el que ha proposat és l’acord de claredat, com hauria de ser el pacte amb l’Estat per a un referèndum. Dos anys després, això és tot el que hi ha sobre la taula. Això és el que passa quan cadascú va a la seva.
Bon dia.