L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Avís de Junts: si no hi ha amnistia per a Puigdemont, pot no haver-hi govern de Sánchez'

La notícia del dia és la reunió entre els presidents Sánchez i Aragonès al Palau de la Generalitat, però compte, que això és el que es veu a la superfície, perquè el corrent de fons és que la relació PSOE-Junts pot estar a punt de trencar-se, de manera que la presidència d’Illa podria acabar desencadenant, a la llarga, la caiguda de la presidència de Sánchez. Anem per parts. Com hem titulat avui, la reunió Sánchez-Aragonès es produeix en plena negociació per investir Illa. Oficialment, és una reunió per oficialitzar el traspàs a la Generalitat de l’Ingrés Mínim Vital, però és evident que es tracta de mostrar en públic que les converses per la investidura d’Illa van bé i que el PSOE i el govern espanyol hi tenen molt a dir, perquè, segons el que ha assegurat Marta Rovira, l’acord no arribarà si no hi ha un canvi de sistema de finançament de Catalunya que impliqui una sobirania sobre els ingressos i les despeses.

La reunió d’avui és l’escenificació que s’han culminat els acords a què PSOE i Esquerra ja havien arribat, especialment en la negociació per investir Pedro Sánchez. "Quins acords ha desencallat el PSOE perquè Esquerra voti Illa?", ens preguntem. Doncs aquí els tenen: el traspàs de Rodalies (1.058 milions firmats abans-d'ahir, igual que la gestió de beques i recerca), el de l’Ingrés Mínim Vital i l’ampliació de la plantilla dels Mossos, i està ben encaminada –diu la consellera d’Economia– la condonació del 20% del fons de liquiditat autonòmica.

Però, ahir al vespre, Junts va donar un cop de puny sobre la taula: no va donar els seus vots perquè el govern de Pedro Sánchez pogués començar el tràmit inicial dels pressupostos ni la reforma de la llei d’estrangeria. Un doble cop per a Sánchez, que ara té un mes per tornar un sostre de despesa al Congrés, i Junts ja ha advertit que, si no hi ha un compliment dels pressupostos de l’Estat a Catalunya i donen una dècima més de marge de despesa a les autonomies, tornaran a votar en contra. Esclar, això vol dir que Junts va votar ahir al revés que tot el bloc d’investidura de Sánchez i al costat del PP i de VOX, i això és tan inconvenient que va sortir Puigdemont amb tota l’artilleria digital per justificar-ho. Repiula Míriam Nogueras, que diu que "el partit de Salvador Illa ha executat a Catalunya el 45% dels pressupostos del 2023 i a Madrid el 212%", i Puigdemont ho remata dient que "són dades impresentables, és immoral, és tenir molta barra". "Una Generalitat presidida pel mateix partit que incompleix amb Catalunya aplanaria el camí del desastre, perquè, quan promouen una millora del finançament, ho compensen amb una inexecució de les inversions, de manera que el que puja per un cantó, baixa per un altre".

És impossible no veure en aquest vot en contra de Junts una prova de força de Junts contra el pacte PSC-ERC que pot fer Illa president. A Junts creuen que votar en contra ahir va ser  coherent amb l’acord PSOE-Junts de Brussel·les, que el PSOE estava "avisat i reavisat" i que tot allò que consolidi el café para todos i que no s’hagi negociat prèviament si Junts no hi està d’acord, mai no ho votaran a favor. I recorden que van dir que anirien a tant la peça. Però, en el fons, encara n'hi ha més. Si socialistes i Esquerra tanquen un acord i les bases d’esquerra el ratifiquen, la investidura d’Illa pot ser cosa de dies i, per tant, també la detenció i l'empresonament de Puigdemont, més que probables, que acabaria el seu exili de més de sis anys i mig per assistir al debat al Parlament. I aquesta és la clau: l’empresonament de Puigdemont pot fer caure Sánchez més d'hora que tard, sota la idea que a un govern que no actua contra uns jutges que es rebel·len contra el Congrés (al no aplica l’amnistia) ja li està bé la situació. La situació es posa tensa. 

Per acabar. Ahir a la nit vam saber la notícia de la mort de Teresa Gimpera, i la volem recordar en una entrevista que li vam fer a la residència on feia dos i mig que vivia. Va ser una conversa prou sincera per parlar de la mort: "Em passa una cosa tremenda, perquè sé que la tinc a prop i, a més, segons com, no m’interessarà seguir. Però el que em preocupa de la mort, fixa’t quina cosa més idiota, és que penso que quan em mori enyoraré els fills. Oi, quina cosa més estranya? Em fa patir que els enyoraré, que no els tindré a prop". 

Un record per a la Gimpera i una abraçada a la seva família i els seus amics. 

Bon dia.