L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'I ara, la negociació de la mesa del Parlament'

L’amnistia està aprovada i tothom l’està paint. És normal. És una llei històrica aconseguida per carambola, gràcies a una majoria parlamentària precària i a les necessitats d’un president que va perdre les eleccions però que si volia ser president havia d’aprovar precisament aquesta llei que li proposaven partits independentistes que van a la baixa electoral. 

El Congrés aprova la llei d'amnistia entre crits de "traïdor" a Sánchez

Però no dubtin que la pitjor digestió l’estan fent la dreta i la ultradreta espanyoles (valgui la redundància). I si no, passin i vegin. A La Razón tornen a posar Puigdemont en portada, i que si ara exigirà a Sánchez que Illa faciliti la investidura del president a l’exili. A l’Abc tornen a fer sortir el cotxe que la Guàrdia Civil va deixar obert i amb armes a la porta d’Economia. I El Mundo ja adverteix que ara vindrà un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Estem en campanya, i els cors mediàtics del PP i Vox necessiten presentar Sánchez com un traïdor. Aquesta és la versió del braç mediàtic, el de la premsa d’estat. El braç judicial ja ho veuen, els fiscals del Procés s’oposen a aplicar l’amnistia. Són els mateixos fiscals que van acusar de rebel·lió armada els presos polítics i que els preguntaven “¿Es usted socio de Òmnium?” com si ser soci d’Òmnium fos un element probatori de cap delicte. L’aparell judicial espanyol farà gruar als amnistiables la llibertat que la llei els ha atorgat. Una vergonya, perquè els jutges han de ser neutrals, i ja m’explicaran quina neutralitat hi ha aquí.

La jornada d’ahir ens va proporcionar imatges d’abraçades de Junqueras amb Turull, tots dos presos, i, en general, entre els diputats d’Esquerra i Junts. Les abraçades són fruit de l’emoció del moment, però són significatives en aquests dies de negociació per la composició de la mesa del Parlament, que, recordin, serà d’aquí dos dilluns. Preguntat avui, un dels negociadors deia “és aviat per dir res, encara”.

En aquest sentit de quin marge tenen Esquerra i Junts, i la CUP, que han perdut la majoria parlamentària, avui publiquem un article d’Artur Mas en què els diu: si voleu anar a repetició electoral enfrontats com sempre, traureu el mateix resultat de sempre o pitjor, perquè la gent està cansada; si voleu evitar un govern en minoria d’Illa només del PSC, forceu la repetició electoral, aneu junts en una plataforma, guanyeu i li oferiu estabilitat a Sánchez a Madrid (amb inversions i reformes) i ell us garanteix estabilitat a Catalunya. Tenint en compte com han estat de gelosos dels seus respectius espais els dos partits, no crec que la proposta de Mas tiri endavant. A part que tant Puigdemont com Junqueras creuen que ells encara tenen recorregut polític, i això els aboca més a la rivalitat electoral que  a la col·laboració. Però si Esquerra i Junts volen continuar marcant l’agenda (com ahir amb l’amnistia), han de fer coses noves i ser coherents amb la idea que ara poden tornar a fer política sense ser víctimes de la repressió de l’Estat.

Bon dia.