L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ara que ja no són a la presó'

Són les dotze del migdia. Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull surten de la presó on s’han estat més de tres anys i mig i ja no hi hauran de tornar.

Si per un moment suspenem l’anàlisi política i ens aturem en allò més personal, avui és un gran dia. S’ha acabat la privació de llibertat de nou persones, la presidenta del Parlament, sis membres del govern de Catalunya i dos líders civils, i amb el final de la presó s’ha acabat el patiments dels que fins avui estaven presos i les seves famílies. Els indults no els compensaran d’haver estat condemnats per delictes que no han comès, però són una bona notícia. I ara podem continuar l’anàlisi política.

Segur que molts de vostès han pensat si ja no té sentit continuar portant llaços grocs. I potser molts de vostès han pensat que sí que continua tenint sentit. Els presos no ho han dit així, però també ho pensen.

Perquè aquest és la primera constatació: Pedro Sánchez ha fet un pas que a Espanya li costa ser titllat de traïdor, però que a Catalunya veiem, la immensa majoria, com insuficient. Perquè només cal llegir l’argumentació dels indults per constatar que tots nou eren presos polítics: els tornen la llibertat de moviments però mantenen la inhabilitació per a càrrec públic.

Avui, tots els excarcerats han manifestat la seva determinació de continuar lluitant políticament per la independència de Catalunya. Ja veurem com. Perquè a partir d’avui, l’independentisme no és que entri en una nova etapa (havent-hi com hi ha exiliats, processats i perseguits), però ja no hi ha presos i aquestes persones podran mantenir una activitat pública sostinguda, i això obliga a pensar què posarà l’independentisme sobre la taula de diàleg i al carrer. Sobre la taula de diàleg, per convertir-la en una taula de negociació. I al carrer, perquè un polític sempre necessita dir al seu adversari “Mira per la finestra i mira quanta gent tinc al darrere”. I perquè el diàleg amb l’Estat té data de caducitat: dos anys. I en això, Esquerra, Junts i la CUP hi estan compromesos. I ja cal que tinguin una entratègia clara, perquè el govern de Pedro Sánchez en té. Mirin el que ha passat avui al Congrés: Miquel Iceta, conscient que els presos farien discursos a la sortida d’aquells que fan dir a la dreta espanyola “Ho veus com ho tornaran a fer?!", ha aixecat el to com no l’havíem sentit des del “Pedro Sánchez, líbranos de Rajoy” i ha marcat una línia vermella.“No hi haurà amnistia, no hi haurà autodeterminació. Hi haurà diàleg i política, que és el que ha faltat en una relació que s’ha trencat entre espanyols i catalans. Amb nosaltres Espanya no corre perill, es compleix la llei a tot el territori”.

Cal dissenyar una estratègia. Avui, qui va ser president, Artur Mas, ha escrit un article a El País on diu que la solució definitiva al conflicte hauria de passar per un referèndum vinculant, acordat entre el govern espanyol i la Generalitat, amb dues preguntes: si vols la independència o si vols una millora de l’autogovern. Si guanya més autogovern, es posa en marxa i punt. Si guanya la independència, caldria el compromís de l’estat espanyol d’acceptar-ho. 

Avui, l’independentisme s’ha tret de sobre la humiliació de tenir a la presó alguns dels seus dirigents polítics. D’altres humiliacions continuen, però no és en base a la maldat de l’adversari que l’independentisme s’hauria de sentir fort sinó en base a la capacitat de bastir un projecte guanyador. I per a això cal estratègia i unitat.

Avui ja no cal que recordem els nou presos polítics, com hem estat fent durant més de tres anys i mig , però sí els exiliats i tota mena de represaliats. Que tinguem una bona revetlla.