L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Allò que pot decidir el resultat'

Adeu a la campanya electoral i hola urnes, que d’aquí menys de 48 hores ja estaran obertes.

Una campanya que va començar amb el psicodrama de cinc dies de Pedro Sánchez, que està clar que, entre altres coses, buscava dotar el vot al PSC d’una emocionalitat que només tenia el de Puigdemont. Al PSC estan segurs que guanyen, sobretot en nombre de vots, però no saben amb quin marge sobre el segon, i estan concentrant vot útil antiindepe i anti-Puigdemont que vindria del PP. Vot d’ordre.

Sánchez: “Crec que la pregunta del 12 de maig és ben clara. Volem quatre anys més de paràlisi, de bloqueig, o volem obrir una nova etapa amb avenços socials i amb acords entre diferents partits polítics?”

Illa:

“Ni queixa, ni confrontació. Col·laboració. Col·laboració amb el govern d'Espanya. A seure, enraonar i dialogar. Col·laboració ambiciosa, però col·laboració”.

Esquerra va començar la campanya com a segona i, en canvi, ara algunes enquestes la situen tercera, clarament al darrere de Junts. Esquerra no hauria aconseguit capitalitzar ni el govern en solitari ni la presidència d'Aragonès, la primera d’un republicà des de la Guerra Civil, per més que ha cridat al vot progressista.

Junqueras: “Les millors eines són les eines d'un estat, d'un estat independent, d'una república, d'un govern i d'un govern encapçalat pel nostre amic, pel meu amic, pel meu company Pere Aragonès.” 

Aragonès: “Tinc un missatge per a Salvador Illa. Si pensa com Inés Arrimadas, si actua políticament com Inés Arrimadas, serà cap de l'oposició com Inés Arrimadas i la presidència serà d'Esquerra Republicana”.

Per la seva part, Junts, és a dir, Puigdemont, ha anat de menys a més, ha fet valer la condició emocional d’un vot que podria restituir el president, la tornada del qual és a tocar gràcies a l’amnistia. El paper determinant que Junts va tenir a les eleccions espanyoles l’ha reconvertit en un actor decisiu a Barcelona i a Madrid mentre part de l'opinió pública espanyola encara somia a empresonar-lo. Tot plegat ha catapultat el vot a Puigdemont, que a més a més ha cremat les naus (no es presentarà a les europees i, si no governa, deixa la primera línia de la política) i per tot plegat, a dos dies de les eleccions, Junts es veu segona a poca distància del PSC, sobretot en escons.

Puigdemont: “Si deixem que el PSOE faci la seva opa hostil al govern de Catalunya, perquè el que estan preparant és una opa hostil al govern de Catalunya, una opa hostil enviant els seus homes de negre amb el governador civil Illa al capdavant, saben perfectament que aquest país entrarà en una deriva espanyolitzant de la qual potser no ens en podrem sortir. I per això estan plantant batalla, perquè és una de les seves últimes oportunitats per veure si ens derroten.”

En resum, encara que la independència és prou important per fer una ratlla entre els partits que ho són o no ho són, no ha estat una qüestió urgent. No hi ha hagut debat sobre la unilateralitat i sí sobre finançament, o immigració, o llengua. 

Finalment, hi ha una dada que les enquestes no acaben d’ajustar que és la de la participació. Si PSC i Junts continuen mobilitzant, la foto final es pot moure, però sobretot, el que més pot determinar el resultat és la mobilització de l’electorat independentista que el 2021 i l’estiu passat a les espanyoles es va abstenir.

Dilluns ho analitzarem. Mentrestant, encara que sabem que el vot té limitacions per canviar les coses per ell mateix, el vot conserva una força enorme, que és que envia un missatge. Pensar a qui li volem dir què és una bona manera de decidir el sentit del vot.

Bon dia.