L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Així hauria de ser el pacte per al finançament entre ERC i els socialistes'
Després de la reunió a Madrid del Consell de Política Fiscal i Financera, avui llegiran dos titulars sobre finançament. L’un diu que les autonomies del PP i del PSOE rebutgen el finançament singular per a Catalunya, fet que no és cap notícia. I l’altre titular diu que les comunitats rebran una pluja de milions, 147.000 milions, gairebé un 10% més que aquest any. A veure, no és que Pedro Sánchez s’hagi tornat generós de cop i volta, sinó que s’ha limitat a complir allò que està establert. Els diners que reben les autonomies estan lligats als ingressos que l’Estat obté via impostos. I en els últims anys l’Estat està obtenint ingressos rècord en impostos, gràcies a la inflació: si els preus pugen, els ingressos via impostos pugen i, per tant, el repartiment entre les autonomies també ha de ser rècord. Igual passa amb això que l’Estat permetrà a les autonomies un dèficit del 0,1%. Brussel·les pacta que li permetrà a Espanya un dèficit del 2,5%. L’Estat es queda el 2,4% i cedeix un 0,1% a les autonomies.
Sobre que el finançament català no trobi adeptes, no només era de preveure, sinó que en aquestes reunions del Consell de Política Fiscal no es negocia res. S’hi va a escoltar el que l’Estat disposa, perquè l’Estat té sempre la majoria de vots; les autonomies expliquen la seva posició i cap a casa. I a més a més, la vicepresidenta Montero va fer allò de dir que no hi ha acord per a un canvi en el sistema perquè les autonomies només miren per elles i no es posen d’acord.
Si les coses estan així, quina possibilitat hi ha de renegociar el sistema de finançament de la Generalitat? Això és el que estan negociant el PSC i Esquerra, en contacte constant amb el PSOE, perquè si ERC pacta un canvi estructural de finançament, això supera el PSC i ho ha de beneir el PSOE. Perquè si Catalunya ha de disposar de més diners, i aquests diners no poden sortir del que els toca a les altres autonomies, aleshores han de sortir de l’Estat. I a Esquerra no li val un acord conjuntural, allò de més diners per a l’any que ve. Primer, perquè només se n’aprofitaria Illa i, després, perquè el pacte l’han de votar els militants del partit, que, òbviament, no es conformaran amb qualsevol cosa. Ja vam sentir ahir Marta Rovira dient que volia un acord per a finals d’aquest mes. Lògic, primer per no negociar amb presses i a última hora. I segon, perquè necessitarà uns quants dies per convèncer les bases que l'acord és favorable. ¿Té incentius la direcció d’Esquerra per aconseguir un acord? Sí, el d’estalviar-se una repetició electoral havent de buscar un nou candidat, sense president del partit, amb la secretària general de retirada i facilitant una repetició electoral que li donaria una vida extra electoral al gran rival independentista, Carles Puigdemont. Aquí s’agafen els socialistes, però Rovira és conscient que o hi ha un guany clar en l’acord o aprofundiria en la precarietat del partit dient que sí.
Per cert, Foment, Pimec, el RACC, les 13 cambres de comerç catalanes… Hi ha un clam empresarial que demana reformar el sistema “que asseguri l’autonomia financera, millori significativament la capacitat de gestió dels tributs i garanteixi el principi d’ordinalitat”. Res de nou tampoc. En qüestions de diners, a l’Estat els clams catalans li entren per una orella i li surten per una altra, i la política catalana no té gaire habilitat en fer-se sentir. Ara hi ha una oportunitat. A veure.
Bon dia.