L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Adeu, Tamames, la cançó de sempre'

Amb el segon i últim dia de la moció de censura, hem arribat al cap del carrer. El que va sorgir com un cop d’efecte de Vox (un excomunista censurant des de la ultradreta) ha acabat sent la gran plataforma des de la qual el govern que havia de ser censurat ha fet el primer gran anunci de la campanya electoral contínua que ens espera: Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, PSOE i Podem, s’han promès en públic continuar governant junts, com si la tempesta de la llei del només sí, és sí hagués estat com una esbroncada de parella que després dels crits dona pas a una somrient reconciliació.

Ja ho diem en aquest titular: “Tamames reforça el tàndem Sánchez-Díaz”. I el PP, mirant-s’ho sense trobar el seu paper.

Del discurs de Tamames, només cal dir que va ser una col·lecció de comentaris de cunyat, és a dir, obvietats i barbaritats. Com ara allò de demanar “posar fi a les vexacions i aversió mostrada pel govern al nostre idioma; no es pot parlar castellà a la mateixa Espanya”, que s'acabi la sobrerepresentació de catalans i bascos a la llei electoral o que la República va ser responsable del començament de la Guerra Civil. Aquest matí ha citat Pau Gasol, a qui ha atribuït la frase “Catalunya és un tros d’Espanya”, i ha afegit: “Aquesta és la millor definició”. Diguem que, per a Tamames, és l’única definició. Fins i tot s’ha mostrat molest perquè es parli tant de feixisme “podent-ne dir neoconservadors”.

I com explica avui David Miró des de Madrid, el PSOE i Podem va aprofitar que totes les càmeres enfocaven el Congrés per llançar el missatge estrella: o governa la coalició d'esquerres o vindrà la pinça del PP i Vox. I per això, van decidir que a Tamames li contestarien Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. 

Díaz va reivindicar el govern i va aprofitar per anunciar la seva plataforma electoral, Sumar. I en acabar va rebre els petons de Pedro Sánchez i de Nadia Calviño i l'ovació del grup parlamentari socialista posat dempeus. Tota aquesta cohesió d’ahir només s’explica per una raó que cal tenir molt present: el PSOE no en tindrà prou amb guanyar les eleccions. Per governar, li caldrà que l’opció que ara representa Unides Podem faci un bon resultat, que els surtin els números per pactar. 

En resum, el PSOE i Podem han de fer un gran anunci electoral, el Congrés s’ha tornat a omplir de reflexions més o menys nostàlgiques sobre la Transició al voltant de la pregunta de sempre, “Què és Espanya?”, Vox ha quedat una mica més centrat i el PP ha quedat descol·locat.

Mentrestant, l’Estat ha continuat funcionant: els eurodiputats que investiguen l'ús de Pegasus per espiar polítics van tornar a Brussel·les decebuts per la falta de col·laboració del govern espanyol. I Llarena diu que permetria que el president Puigdemont continués fent de parlamentari a Europa si s’entregués i entrés en presó preventiva. I qui dia passa, any empeny.

Bon dia.