L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sí, és una actitud que es reserva als independentistes catalans'

Borràs, Ponsatí i Serret. Tres dones amb casos diferents i un vincle ideològic semblant. La sentència de Laura Borràs arribarà després d’enregistrar aquesta anàlisi. En tot cas, que se li hagin arribat a demanar 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació és d’una desproporció que dona arguments als que pensem que és difícil que algú com Borràs tingui un judici que no tingui en compte la seva ideologia. Però sigui quina sigui la proporció de la seva condemna, la inhabilitació sembla segura, amb la qual cosa Junts haurà de decidir a qui proposa de president/a del Parlament, haurà de triar un altre candidat a la presidència de la Generalitat i haurà de decidir si la manté com a presidenta del partit.

Ponsatí. Ahir va tornar a Brussel·les a temps per al ple del Parlament Europeu i cantar-les clares a la presidenta de la cambra: “M'agradaria cridar la vostra atenció sobre la presidenta Metsola, que va incomplir amb les seves obligacions de presidenta d’assegurar la meva immunitat i protegir la independència d'aquesta cambra. Ahir em van detenir il·legalment a Barcelona i vaig demanar a la presidenta Metsola que defensés la meva immunitat. No he rebut resposta a la meva sol·licitud i, que jo sàpiga, no ha pres cap mesura excepte, segons ha informat recentment, traslladar el cas burocràticament a la Comissió Juri. M'he de preguntar si aquest incompliment de la defensa de les immunitats davant la detenció il·legal d'un diputat, que no s'havia produït abans en la història d'aquest Parlament, és una política de la presidenta o només una actitud que ens reserveu als catalans. Moltes gràcies.”

Té tota la raó Ponsatí en la seva reclamació de ser protegida i en la lentitud amb què la presidenta de la cambra ha tramitat la petició d’informació sobre la detenció d’una eurodiputada que té immunitat. I per més que la presidenta digui que no hi ha pressa perquè Ponsatí va ser posada en llibertat i va poder assistir al ple, la pregunta de Ponsatí és d’aquelles que ressonen: "¿És una política de la presidenta o només una actitud que ens reserveu als catalans?"

I després ve la hipocresia política: “Aquest és el Parlament Europeu. I aquí la democràcia es defensa davant d'aquells que la trepitgen. Aquí tots sabem que vostès són pròfugs de la justícia, que han atropellat la llei i que han de respondre davant de la justícia espanyola. Ja està bé de tant teatre secessionista, del numeret electoral ahir a Barcelona, de vendre's com a víctimes i manipular la veritat.

Aquí l'únic que ha canviat és que Sánchez ha cedit davant vostre per por de perdre el poder rebaixant el Codi Penal espanyol. Senyors socialistes, la dignitat d'un país mai no es ven ni per un grapat de vots ni immunitat ni impunitat. En defensa de l'estat de dret i de la democràcia sempre”.

A veure, l’eurodiputada Dolors Montserrat és la menys indicada per parlar de numerets al Parlament Europeu: ella mateixa ha abusat de la comissió de peticions per denunciar la inexistent persecució del castellà a Catalunya (fins al punt que li marxen diputats d’altres països) i és ella qui aprofita per fer campanya electoral contra Pedro Sánchez. 

Ha quedat clar que Europa deixa fer Espanya i que a Espanya no li importa anar molestant Brussel·les amb els seus afers interns. Si li importés, faria política, i no aniria externalitzant-ho a espies, policies i jutges.

I ahir, la consellera Meritxell Serret va declarar davant el TSJC, acusada de desobediència per haver organitzat l’1 d’Octubre. Una frase seva aclareix exactament de què estem parlant i en què estem dramàticament entortolligats des de fa anys: “Organitzar un referèndum no és un crim”.

Per cert, parlant d’organitzar referèndums, segur que recorden Pérez de los Cobos, el cap de la Guàrdia Civil que va ser destinat a Catalunya per coordinar l’operació per impedir el referèndum (i en què va fallar espectacularment), i que va intentar que fiquessin a la presó el major Trapero. El PP el va premiar fent-lo cap de la Guàrdia Civil a Madrid i el ministre Marlaska el va destituir. De los Cobos va recórrer i dimarts el Tribunal Suprem li va donar la raó i va anul·lar la destitució. Doncs bé, al Congrés, el ministre Marlaska es va regirar donant a entendre que no confiava en De los Cobos perquè era el tresorer dels fons reservats quan la policia patriòtica va fer servir diners públics per espiar Bárcenas, el tresorer que podia enfonsar el PP amb tot el que sabia del finançament del partit. Això és tant com acusar de De los Cobos com a còmplice de l’operació Kitchen. En aquestes mans estem.

Bon dia.