L'anàlisi d'Antoni Bassas: '¿Acceptes l'autonomisme prèmium de l'astut Sánchez a canvi de renunciar al referèndum?'

Segur que en algun moment del Procés, sobretot en aquells dies més dramàtics de l’octubre del 2017, en alguna sobretaula algú els va preguntar: “Però tu, si l’Estat et digués que et dona el pacte fiscal i et blinda la llengua, renunciaries a la independència?” O sigui, si l’Estat t’ofereix llengua i diners (o nació i finançament per dir-ho en termes més elegants), acceptaries deixar córrer la independència? La pregunta tenia sentit. Milions de catalans havien decidit que, després de la sentència de l’Estatut, amb Espanya no hi havia res a fer, que el tracte que rebíem era indigne i la solució era independitzar-se.

Doncs bé, el que està fent Pedro Sánchez s’assembla a aquest plantejament. Home, no ofereix el pacte fiscal, però se’n podria parlar i es podria millorar el finançament. No parla de blindar el català, però sí d’una llei de plurilingüisme, no traspassa Rodalies però les compartirà, i per començar hi posa sis-cents milions. És l'astuta oferta de Sánchez: el PP només us ofereix submissió. Jo us ofereixo millorar l'autogovern. Això serà un autonomisme prèmium. Això sí, mentrestant, del referèndum només en parlarem a les taules de diàleg i jo sempre us diré que no. I gràcies a aquest plantejament, Pedro Sánchez va viure ahir el viatge a Catalunya més tranquil de la seva presidència i la reunió més cordial amb un president de la Generalitat dels últims anys. 

Aquest concepte de reforçar l’autogovern, els que tenim una edat l'hem sentit a dir tota la vida, quan l'horitzó de l'autonomia era com el d’aquell saltador de perxa, Serguei Bubka, que es va passar anys millorant els rècord del món centímetre a centímetre. A cada govern espanyol, una mica de o bastant de peix al cove, en funció de si els vots nacionalistes catalans eren decisius. 

Com que ara ho són molt, l’oferta de Sánchez és generosa dintre del més estricte ordre constitucional (traspàs de l’ingrés mínim vital, una fàbrica de xips de primer nivell, Rodalies, el plurilingüisme a Espanya), però amb assumpció de riscos, com l’amnistia.

Sánchez es continua revelant com un polític capaç de canviar els marcs mentals sense que canviï. Vull dir que ha estat capaç de jubilar la vella guàrdia felipista, d'aprovar els indults i ara l’amnistia, d’anunciar que es reunirà amb “el fugado” Puigdemont, de pactar amb Bildu i aconseguir que tot això li serveixi per continuar al govern i desesperar la dreta. Per cert, a Junts diuen que si quan Sánchez diu que vol reunir-se amb Puigdemont un cop aprovada l’amnistia vol dir després del rebuig a les esmenes de la totalitat, sí. Però que si fos un cop publicada la llei al BOE i entri en vigor “tindrà un problema”.

En tot cas, la pregunta continua: ¿acceptaries tot això a canvi de renunciar al referèndum? Esquerra i Junts contesten que ells no han renunciat a res, i que de la mateixa manera que l’amnistia no podia ser i ara serà, per què no el referèndum? I Sánchez, que ho sap, es mostra generós amb l'independentisme per desactivar-lo i que la demanda de referèndum decaigui com ha decaigut al País Basc, on gestionen els seus diners i et diuen “Independència? Si de cas, ser el menys dependent possible”.

I en aquest punt d’aquest divendres, 22 de desembre, els desitgem bon Nadal.