L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un 40% d'independentistes, encara'

Hem començat el dia amb la notícia d’una caiguda generalitzada de sistemes informàtics en serveis tan diferents com els aeroports o el 061. I al costat de la notícia tenim la nominació presidencial republicana per Donald Trump aquesta matinada, la reelecció d’Ursula von der Leyen a Estrasburg com a presidenta de la Comissió Europea. I la dona de Pedro Sánchez, que ha anat a declarar davant del jutge. Com veuen, el menú informatiu és divers i del mar de dades del dia en voldria espigolar una que ens explica on som.

El Centre d’Estudis d’Opinió va publicar ahir una enquesta segons la qual, si es repetissin les eleccions, el PSC tornaria a guanyar amb un resultat semblant al que hi va haver al maig i tampoc no hi hauria majoria independentista. És una enquesta: en cas de repetició electoral, no hi hauria grans canvis en el vot, i aquest és el titular més destacat. Però hi ha una dada molt interessant: quin suport té ara la independència? Doncs el suport a l’independentisme se situa al 40%, que és la xifra més baixa de la sèrie històrica, que va començar el 2015. El punt més alt va ser l’octubre del 2017, amb un 49% a favor i un 43% en contra.

Així doncs, amb les dades a la mà, el suport a la independència en la pregunta “Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?” va de baixa. De manera que, certament, comparat amb estudis d’anys anteriors, es pot llegir la notícia com que “l’independentisme se situa només en un 40%”. Però jo crec que hi ha raons per afirmar que “encara se situa en el 40%”. Després que els partits independentistes hagin perdut un milió i mig de vots des del 2017, després de continus episodis de desunió, després de la repressió de l’Estat en forma de guerra bruta, i de judicis amb presons i exilis, resulta que un 40% dels catalans encara volen que Catalunya esdevingui un estat independent. Preguntat d’una altra manera pel CEO. 

“Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, com creu que hauria de ser aquesta relació? Creu que Catalunya hauria de ser…” i aleshores diverses opcions: una comunitat autònoma d’Espanya un 34%, un estat independent, un 31%. Tres punts de diferència entre continuar com ara o anar a un estat independent.

Una idea política que té al darrere el 40% dels votants no és poca cosa. Busquem una comparació: al País Basc hi ha tres sondejos que es publiquen regularment en què es pregunta sobre la independència, un del Govern Basc i dos d’universitats. Tots tres donen resultats diferents. Al del Govern Basc, la defensa de la independència d’Euskadi s’ha situat gairebé sempre entre el 25% i el 20% dels enquestats. En els altres dos, al moment més alt, el 37% i el 19%. L’independentisme expressat en una enquesta és molt més fort a Catalunya que al País Basc, fins i tot ara que Junts, Esquerra i la CUP no presenten, precisament, el seu moment més potent i decidit.

No es tracta de fer veure gots mig plens o mig buits. Les coses són com són: l’independentisme ha reculat i Catalunya podria tenir aviat un president del PSC. I la realitat sociològica del país és molt diversa. Però si ens hem d’atendre a allò del principi de realitat, un 40% de catalans, segons l’enquesta, voldrien la independència. La idea d’Espanya continua generant rebuig a Catalunya. I això en hores baixes de l’independentisme. Vostès mateixos.

Bon dia.