L'anàlisi d'Antoni Bassas: "23-F, amnistia i dos ous durs"

6346 visualitzacions

This browser does not support the video element.

L’actualitat fa estranys companys de viatge, i avui és un d'aquests dies, amb espies i la suposada relació de la reina Letícia amb el seu excunyat. Des del punt de vista humà, qui som ningú de nosaltres per donar lliçons a ningú. Des del punt de vista polític, del funcionament de les institucions, això és una disfunció, sobretot perquè a les monarquies se’ls donava per suposades les infidelitats si les cometien els reis, però que les cometin les reines, en una societat tan masclista com l’espanyola i en un context tan carca com els dels monàrquics, es veu que no.

Aquí, la pregunta és una altra: per què n’estem parlant ara, de tot això? A qui li interessa que es filtri, que se’n parli i per què? No en tinc una resposta, però tenim una experiència: durant anys i panys, Joan Carles de Borbó era el rei que va salvar la democràcia i candidat a premi Nobel de la pau. Avui el seu prestigi ha anat arrossegat pel fang (pel seu mal cap) perquè algú (amb el vistiplau del fill) ha calculat que per salvar la monarquia calia enfonsar-lo a ell. O sigui que ens falta informació de per què n’estem parlant ara i a qui s’està intentant perjudicar i per què.

Cargando
No hay anuncios

Per acabar-ho d'adobar, avui és notícia que han detingut dos espies espanyols, acusats d’haver passat informació secreta als Estats Units. Gran manera d’arribar al dia de la Constitució, en què alguns autodesignats pares de la pàtria van pels platós esquinçant-se les vestidures. Atenció al diagnòstic de José María Aznar: “Crec que Espanya viu un moment molt crític. Probablement, el moment més crític, si es deixa de banda l’intent de cop d’estat del 81. I tindrem dificultats per sortir d’aquest moment. Estem discutint dues coses: una, si es produeix una amnistia per als processats o fugats del cop d’estat de l’octubre del 17 i, una altra, si la Constitució espanyola existeix, resisteix, i si la nació espanyola continua. I llavors s’està parlant d’una cosa absolutament bàsica”.

Que Aznar digui que aquest moment és igual que el 23-F, obviant els atemptats d’ETA, o la crisi financera i, sobretot, oblidant els vora 200 morts dels atemptats de l'estació d'Atocha, a Madrid, en els seus últims dies de president i que li van costar el govern al PP, és d’un catastrofisme irresponsable.

Cargando
No hay anuncios

El problema no és que ho digui Aznar. El problema és que això, d’una altra manera, ho diguin els jutges. No es perdin l’entrevista que Ot Serra fa avui a un vocal del CGPJ, José María Macías: “Mai un candidat a president del govern havia expressat de manera planera com ho va fer Sánchez que estava disposat a vendre la impunitat d’un senyor perseguit per la justícia com a fórmula per comprar la presidència del govern”. Quan un membre del govern dels jutges parla en aquests termes d’un afer polític és que bona part del poder judicial se sent amenaçat per la majoria del govern. És possible que ho digui més per raons corporatives que essencialistes, com Aznar, però finalment, tots dos al mateix costat de la manifestació, la que proclama que es trenca Espanya.

Que tinguin un bon dia.