L'anàlisi d'Antoni Bassas: '12 d'octubre, el dia de l'extrema dreta'

Dimarts a la tarda vaig coincidir en un acte del CCCB amb Ernest Maragall i Raül Romeva. Li vaig comentar a Maragall que el panorama estava molt mogut i em va contestar com un llamp: “Al contrari, ara està molt més clar”.

A Esquerra se senten lleugers perquè no havent de governar amb Junts s’han tret un pes de sobre. Ara Junts, a l’oposició, pot dir i fer el que vulgui sense perjudicar la cohesió del Govern, com ha passat en els quinze mesos que ha durat la coalició. Encara que això vulgui dir governar amb una minoria molt precària. Ahir Junts va dir que si Aragonès vol suport als pressupostos, que presenti una qüestió de confiança. El Govern va respondre que no ho farà (perquè la perdria, tret que pactés amb el PSC). Però girem la frase: Junts presentarà una moció de censura? No, perquè la perdria. Quin partit del Parlament votaria un candidat de Junts a la presidència de la Generalitat? Per tant, la debilitat està repartida.

Mentrestant, ahir, el president Aragonès va tornar a reunir el seu nou Govern, aquest cop en una reunió informal, sense corbates, per demostrar que aquest Govern el 12 d'octubre no té res a celebrar. No va passar inadvertit que, dilluns, Aragonès va acabar el seu discurs amb els nous consellers amb un “visca Catalunya i visca la llibertat”, i no amb un “visca Catalunya lliure”, ni amb cap menció a la república, com sí que feia al començament de la seva presidència, però ahir va transmetre la imatge que treballava malgrat que era festa laboral.

Preguntat sobre això per una ràdio espanyola, Salvador Illa va dir que era una manera de dir que el Govern s’avergonyia de la festa.

Té els seus motius. La festa del 12 d’octubre és, bàsicament, el dia d’una desfilada militar que contemplen les més altes autoritats de l'Estat rodejades de quatre o cinc mil nacionalistes espanyols, molt dels quals d’extrema dreta, perquè a Espanya, per més esforços que facin des de l’esquerra il·lustrada per parlar d'Habermas i el patriotisme constitucional, la bandera i l’exèrcit no són de tothom, no són punt de trobada, només d’una part. O sigui que el 12 d’octubre no té cap caràcter inclusiu.  Espanya celebra el 12 d’octubre traient els militars al carrer, exactament igual que feia la dictadura quan celebrava la desfilada de la Victòria. L’Antonio Baños va tuitejar: “Vist això del pasacalles una estona. Espanyolitat dèbil. Espanyolitat tòxica. Grans esforços de tramoia arnada per mantenir la ficció que són un estat nació. Si ens ho creiem, els podem guanyar”. 

A Barcelona el dia no va ser gaire més feliç. Al costat de persones que van manifestar la seva espanyolitat amb ganes, perquè se senten en camp contrari, hi ha d'haver els fatxes de sempre. El 12 d’octubre és la festa major de l'extrema dreta. 

Bon dia.