L'anàlisi d'Antoni Bassas: '100 dies de govern: Illa ha d'espavilar el finançament singular'

Avui es trobaran a la Moncloa els presidents Sánchez i Illa. Sánchez ha convidat Illa a un cafè per a tothom, com són aquestes reunions que ha mantingut amb tots els presidents autonòmics després d’haver anunciat que hi hauria una “finançament singular” per a Catalunya. Fa 45 anys que es va aprovar l’Estatut d’Autonomia del 1979 i no ha canviat res: quan Catalunya negocia algun augment competencial amb el govern espanyol, a la Moncloa els falta temps per demostrar que l’augment serà per a tothom, la qual cosa, per cert, no ens ha estalviat mai el concepte “els privilegis dels catalans” com a acusació habitual amb què es fa política a Espanya.

El cas és que aquesta setmana fa 100 dies del govern d’Illa, i el president ha demostrat el seu tarannà endreçat i amic dels simbolismes solemnitzant-ho amb un viatge de dos dies a Brussel·les i, avui, amb la trobada amb Sánchez.  

De Brussel·les n'ha tornat amb una foto amb la presidenta del Parlament Europeu, unes bones intencions sobre l'ús del català i la intervenció al Comitè de les Regions. I amb una foto amb el conseller a l’exili Lluís Puig.

Explica el nostre corresponsal Gerard Fageda que Illa caminava per la seu de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les quan es va trobar Puig. Tots dos es van saludar breument i “es va veure Illa visiblement emocionat”.

És veritat que si Illa anava a Brussel·les per primera vegada i es reunia amb Puigdemont, la foto del viatge hauria estat amb el president a l’exili, i no hauria estat la que Illa volia enviar, que és la del missatge de “Catalunya ha tornat” a la legislació vigent. De fet, aquest ha estat el seu gran missatge d’aquests 100 dies. Però la trobada amb Puigdemont no la pot ajornar indefinidament. S’ha enfilat amb el rei a un helicòpter militar, ha anat a la desfilada del 12 d’octubre, ha anunciat un periple per Espanya, ha posat una bandera espanyola al Saló Verge de Montserrat per rebre visites i fins i tot hi va haver un dia que va pretendre rebre consecutivament Societat Civil Catalana i Òmnium Cultural, com si poguessin comparar-se en importància, prestigi, història o arrelament al territori, amb la intenció de situar-se en l’equidistància. Ha rebut Pujol i Mas al Palau de la Generalitat. No es pot pretendre ser “el govern de tothom” i parlar de “normalització” i no reunir-se amb el cap del segon partit més votat del Parlament, que a més no pot tornar perquè els jutges que fan la guitza a Pedro Sánchez no ho volen i es neguen aplicar una llei aprovada pel Congrés. llla necessitava pel cap baix aquests tres mesos perquè Espanya es cregui que, amb els socialistes, Catalunya “ha tornat”; i Puigdemont ha estat tan demonitzat que una foto amb ell és radioactiva. Però si Illa vol acabar amb aquest soroll de fons, ha de treure’s de sobre la trobada amb Puigdemont. Per interès i per justícia.

I el mateix val per al finançament singular. Illa s’ha beneficiat del fet que Esquerra està en hores baixes i a l’espera d’un congrés del qual ha de sortir una nova direcció, per anar preparant la negociació del nou finançament. Però ja és hora que hi veiem velocitat de creuer i primers resultats. Si no, el finançament singular acabarà sent com l’amnistia, una promesa que va valer una investidura però que passen els mesos i no es compleix.

Bon dia.