L'anàlisi d'Antoni Bassas: '1 d'octubre, el president rep Duran Lleida a Palau'
1 d’octubre. Vells problemes: finançament, Rodalies, emancipació juvenil… el referèndum de fa 7 anys va voler ser, també, una resposta a tot això; de fet, va voler ser la resposta. Avui la data conviu amb sentiments d’orgull, d’ingenuïtat, de decepció, d’indignació, però sobretot comença a quedar com aquella ratlla a la paret que permet dir: “Fins aquí va arribar la inundació”
Avui és 1 d’octubre. Avui fa 7 anys de l’1 d’Octubre. Agenda del president de la Generalitat d’aquest matí: reunió amb Josep Antoni Duran Lleida, en altres temps líder de la històrica Unió Democràtica, partit que avui ja no existeix perquè quan va separar-se de Convergència no va poder aguantar la tirada.
I els socialistes han posat la directa. A Catalunya, el president Illa continua passant el rasclet públicament pel centre i per la dreta, per continuar enviant onades de calma a una societat que demana solucions als seus problemes i que avui dedicarà un pensament, com a molt, a recordar aquell 1 d'Octubre. Aquesta obertura d’Illa té un límit: no es reuneix amb Puigdemont, ni tan sols a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. I això que el dia que va ser investit, quan Puigdemont encara era a Barcelona, li va trucar per allò de la continuïtat institucional. A Espanya, Pedro Sánchez va venir ahir a Catalunya, i va dinar al Cercle d’Economia. I als presents els va demanar ajuda per convèncer Junts que no s’oposin al finançament singular pactat entre PSOE i Esquerra. Una persona que va sentir Sánchez em deia que el va veure determinat, disposat a continuar governant encara que no li aprovin els pressupostos de l’any que ve, que té el partit al darrere (i si algú li fa la guita acabarà arraconat), i que el seu compromís d’aprovar el finançament singular i alhora extensible és ferm. Ja saben que Sánchez és flexible com un jonc. No hi havia d’haver amnistia i no es podia tocar el sostre de dèficit. I així tot.
1 d’octubre. Avui expliquem on són les urnes, entre milers de particulars repartides per tot el país, membres d’Esquerra i l’ANC són les que tenen la majoria, també n’hi ha en alguns magatzems, i expliquem també com el Guàrdia Civil que va voler condemnar Trapero i alimentar la causa de la trama russa, Daniel Baena, conegut com a Tácito a les xarxes, és el coronel que mana la Guàrdia Civil a Catalunya.
1 d’octubre. Avui ha començat el gran tall de sis mesos per les obres de Rodalies a Tarragona. 15.000 viatgers es veuran afectats des d’avui pel tall del tram entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, que seran traslladats en 87 autobusos que costaran 30 milions d’euros. El trasbals tindrà recompensa, a la llarga. Recordin que som a la meitat del pla de Rodalies 2020-2030, al final del qual Renfe diu que tindrem un servei digne d’aquest nom, amb vies noves i trens nous. Això vol dir com de deixades han arribat a estar Rodalies al nostre país.
1 d’octubre. Mirin aquest mapa d’Europa: com més fosc, més tard marxen els joves de casa els pares. A Espanya la mitjana és als 30 anys i 4 mesos. A Dinamarca no arriba als 22. A França no arriba als 24. Són els quatre estats de la UE on els joves marxen més tard de casa.
1 d’octubre. Vells problemes: finançament, Rodalies, emancipació juvenil… el referèndum de fa 7 anys va voler ser, també, una resposta a tot això; de fet, va voler ser la resposta. Avui la data conviu amb sentiments d’orgull, d’ingenuïtat, de decepció, d’indignació, però sobretot l’1 d’Octubre comença a quedar com aquella ratlla a la paret que permet dir: “Fins aquí va arribar la inundació”.
Bon dia.