L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'PSC, amb la garantia de l’Estat'

Hi ha dies de les campanyes electorals que són un contra tots. En el cas d’aquestes eleccions a Catalunya, més, perquè hi ha més partits i candidats que mai amb dret a megàfon. En aquestes últimes hores, la cacofonia ha afectat la CUP, que ha hagut de corregir la seva cap de llista, Dolors Sabater, que va posar en dubte que el partit que representa investís Laura Borràs mentre hi hagi sobre Borràs “sospites de corrupció”. La CUP va acabar dient que estan per la “solidaritat contra la repressió i les causes d’estat”. A Esquerra, Junqueras parla gairebé cada dia de corrupció i mira cap a Junts per Catalunya, i Junts encara no ha dit que doni els seus vots a Esquerra en cas de victòria dels republicans. Resultat? Com escriu avui en Gerard Pruna, l’amenaça del bloqueig plana sobre l’escenari de govern després del 14 de febrer.

A la cacofonia s’hi van sumar ahir 9.000 ciutadans de la província de Barcelona que han al·legat davant la Junta Electoral per evitar formar part d'una mesa electoral, i els centres d’assistència primària no paren de fer visites a persones que volen un informe mèdic que els permeti no haver de seure tot el diumenge a la mesa electoral. Llegeixo a El País que la gent que ha acreditat conviure amb persones de risc aconsegueix ser eximida. La llei diu que totes les al·legacions s’han resoldre abans del dia de les eleccions, i ja em diran d’on treuen les juntes electorals els metges per dictaminar si aquests milers d’al·legacions s’han d’acceptar o s’han de rebutjar. Aquests dies els experts recorden que si els integrants d’una mesa electoral no es presenten, agafen els primers que van a votar. I recordin que no presentar-se és un delicte, no és una multa administrativa. Tot plegat, indica que la incertesa de la pandèmia s’ha traslladat a la política i l’ha multiplicat, perquè si alguna cosa era incerta era la política catalana.

Mentrestant, Salvador Illa intenta apartar-se de la cacofonia, diu que vol governar amb els comuns i fa la campanya des de l’espanyolitat explícita. 

Aquí el tenen, en un acte d’ahir, amb les tres banderes al darrere. Illa fa campanya, igual com els socialistes fan política: amb la garantia de l’Estat, que deia aquell anunci de Lletres del Tresor. PSC, amb la garantia de l’Estat. Mai el missatge als ciutadans havia sigut tan clar: aquí no hi diu PSOE, però com si hi digués. Qualsevol que voti en clau nacional espanyola, ja sap quina opció pot votar. El més curiós és que Illa posa la bandera espanyola al darrere en un míting però diu allò de “la meva pàtria són els serveis públics de qualitat”. En aquesta entrevista, l’Esther Vera li recorda: “S’acaba d’inaugurar l’AVE Madrid-Oriola. Això significa que es connecta Alacant, Elx i València amb Madrid, però en canvi ni amb Barcelona ni amb Tarragona ni amb Múrcia. ¿Comparteix aquesta política radial de l’AVE?" "No, jo defenso una política d'infraestructures molt més en xarxa. Crec que és la que també està impulsant el ministre Ábalos. Escolti, el primer AVE va ser el Madrid-Sevilla (radial) i, des d’aleshores, PP i PSOE no han parat ni un sol dia de construir la xarxa radial d’alta velocitat, caríssima i buida, mentre les Rodalies de Catalunya estan com estan". 

I saben per què és això. Els recomano vivament aquest article del Ferran Sáez Mateu titulat “Illa o el bipartidisme enyorat”, on diu: "Després vam comprovar que el veritable oasi polític era a Madrid, on socialistes i populars es posen sempre d’acord en les qüestions fonamentals –és a dir, les que fan referència al manteniment de l’statu quo del règim del 78, monarquia inclosa– i releguen la brega a temes accessoris però vistosos. Aquí sempre hem actuat a l'inrevés: ens hem posat d’acord en determinades collonadetes, però mai no hem arribat a un mínim consens de país, potser perquè no ens l’acabem de creure".

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.