L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Partits màgics i realistes'

La campanya electoral ens està portant els primers debats electorals. I diguem ja d’entrada que veure l’extrema dreta als debats o a les informacions dels mitjans públics, TV3 i TVE, és impresentable. Que la Junta Electoral ho permeti perquè ha declarat Vox “grup polític significatiu” quan Vox no té representació al Parlament, és donar a l’extrema dreta un altaveu que no li correspon (encara; ja vindrà, per desgràcia) i que la faci servir per embrutar-nos a tots amb frases com les que va pronunciar ahir el seu representant referint-se a segons quins barris de Catalunya: “estercoleros multiculturales”. És el cas de llibre d’un partit que es carregaria la democràcia aprofitant-se d’una interpretació generosa dels drets democràtics.

En aquest debat, i en aquests primers dies de campanya, han aparegut les apel·lacions a l’independentisme màgic. Ho va fer sortir ahir Carles Riera, de la CUP, quan va dir que la DUI que proposa Junts per Catalunya si hi ha més d’un 50% de vot independentista és màgic, com ho és el d'Esquerra quan pacta amb el PSOE a Madrid o insisteix en les taules de diàleg. Quan Laura Borràs va dir això de la DUI, Salvador Illa li va contestar un “Això no t’ho creus ni tu, Laura”. Esclar que Illa també es va apuntar a la màgia quan va dir, parlant de la pandèmia, que “no estem tan malament”.

Des de Catalunya, no crec que tingui gaire sentit enfocar aquestes eleccions com si fos un concurs de aviam qui és més independentista. Em sembla infantil. Quan els dos grans partits tenen presos polítics i exiliats i un munt de processats, em sembla que la competició, més que infantil, és de mal gust i profundament injusta. I lamento, esclar, que la competició de aviam qui és més independentista la facin els mateixos partits.

Una altra cosa és que ens preguntem, abans d’anar a votar, qui té un millor pla per al que sigui, en aquest cas, per a la independència. Qui és més realista i més màgic? ¿És realista pensar que amb més del 50% de vots independentistes es pot reactivar la DUI? Primer cal aconseguir aquest percentatge, i la desunió dels dos grans partits d’aquests anys no genera gaire entusiasme, la veritat. Una DUI no és un pla de Rodalies, que és qüestió de pressupost i voluntat política, per fer una DUI cal comptar amb la gent, i la pandèmia és un actor polític rellevant, en aquestes eleccions, de manera que aquesta no és la societat de l'octubre del 2017. En canvi, és veritat que té sentit sortir amb una aposta de màxims abans de fer renúncies. ¿És més realista una taula de diàleg? És més realista perquè se n’ha fet una però el resultat ha estat descriptible. Només una sèrie de converses secretes podria començar a desencallar alguna cosa.

Tampoc no podem cometre l’error de pensar que la màgia és al cantó independentista i el realisme al cantó dels no independentistes. ¿O és que el federalisme no és pura màgia a l’Espanya d’avui? ¿O considerar que Espanya es convertirà aviat en un estat plurinacional? 

Diuen que la política és l’art del possible, però també és veritat que allò que semblava impossible ha passat, sobretot si al darrere hi havia prou forces acumulades. I que sense una il·lusió, basada en una creença compartida, no hi ha manera de canviar la realitat. Mirin el que ha passat a Catalunya els últims anys, quan era un país on l'independentisme era minoritari. En aquestes eleccions, el realisme i la màgia estan bastant repartits.  

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.