Un any de l’1 d’Octubre, de la nostàlgia a l’impuls
"L’Estat no vol ni sentir parlar de l’1 d’Octubre però ja li està bé que el sobiranisme quedi atrapat en la melancolia d'aquell dia"
Arribem al primer aniversari de l’1 d’Octubre. Avui al programa de la Mònica Terribas han emès les gravacions de la declaració del responsable del dispositiu policial de l'1 d'Octubre, Pérez de los Cobos, davant Llarena, al Tribunal Suprem. Pérez de los Cobos va mentir perquè va dir que "no hi va haver càrregues sinó actuacions policials per complir el mandat judicial". Que els ho digui als de Sant Carles de la Ràpita, per exemple, si no hi va haver càrregues. M’agafo al que ha declarat el tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens: "Pérez de los Cobos té la mentalitat d'un militar amb passat colpista". Asens també ha considerat "lamentable" que "tancar les escoles disparant pilotes de goma, gasos lacrimògens i estirant els cabells" li sembli "bé".
Gairebé a la mateixa hora l’Agència Catalana de Notícies publicava noves imatges de l’1 d’Octubre gravades per les càmeres que portaven a l’uniforme els policies nacionals. En un d’aquests vídeos se sent un policia dient: “Si un no se n'ha anat amb la costella trencada poc li ha faltat". Perquè després Pérez de los Cobos digui que no hi va haver càrregues.
La policia i la justícia espanyoles estan edificant un castell de mentides per poder condemnar els presos i altres imputats com el major Trapero, i això és repugnant moralment, però és una desgràcia políticament, perquè quan Pedro Sánchez diu des de Nova York que si l’independentisme prioritza el conflicte, ‘game over’ i hi haurà eleccions” a Espanya, sembla com si volgués ignorar l’agressió constant que significa que la justícia, la policia i les rates de claveguera de l’Estat treballin per la revenja i no per la justícia. Qui prioritza el conflicte, president Sánchez?
Ara l’Estat promet el corredor mediterrani per al 2021. Ahir, gran acte a Barcelona, excel·lent, tot i que, com recorda avui Germà Bel, el PSOE ja va presentar-ho el 2011. Què s’ha fet des d’aleshores? Connectar Madrid directament amb Màlaga, Alacant, València i Castelló. I, per cert, tot això serà per a passatgers, no per a mercaderies, de moment, i amb una sola via. Notin que el corredor es promet per al 2021, que serien 29 anys després del primer AVE a Espanya, el Madrid-Sevilla. 29 anys, una generació, hauran trigat a fer-lo. Aquesta és la mesura exacta del que l’economia catalana li interessa a l’Estat quan es tracta de potenciar-la.
Però, alhora, si els hospitals obren, si les escoles obren, si els Mossos patrullen, si els trens i els avions han de sortir a l’hora, si la vida continua, cal continuar fent política. Si Sánchez és president amb els vots independentistes, s’ha de fer valer. Si al Parlament hi ha una majoria sobiranista s’ha de fer valer. Aquesta setmana, Ciutadans ha presentat Manuel Valls com a alcaldable de Barcelona. Tindrà diners, tindrà mitjans i va a totes. Pot generar il·lusió entre els seus. ¿El conjunt de l’independentisme creu que està donant una resposta que estigui a l’altura? ¿Que l’ha donat, aquesta setmana? Que l’està donant? L’1 d’Octubre és una data que ens marcarà per sempre, els presos i exiliats són una referència, però el sobiranisme no pot viure ni dels aniversaris ni de la ràbia, per més que els aniversaris honorin la societat catalana i l’existència de presos i exiliats ens indigni. Veus imatges de l’1 d’Octubre i et sents impulsat. Però ¿aquest impuls l’aprofiten els partits i el Govern? ¿O encara estan recomponent posicions? Cal discurs, objectius, projectes i, si cal, candidatures compartides i lideratges compartits. Si això va de democràcia, recordem que la democràcia es mesura a les urnes. L’Estat no vol ni sentir parlar de l’1 d’Octubre però ja li està bé que el sobiranisme quedi atrapat en la melancolia d'aquell dia.
Compte amb els policies i l’extrema dreta a la manifestació de demà a Barcelona, que busquen la imatge de la violència.
Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.