L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Volhov com a declaració de principis'

Ahir al vespre, l'ambaixada russa a Madrid se’n va enfotre (no trobo un terme més precís) de la macrocausa judicial que ahir va portar a la detenció de 21 persones a Catalunya. Va piular:

"La informació apareguda als mitjans espanyols sobre l'arribada de 10.000 soldats russos a Catalunya és incompleta. Cal afegir dos zeros més al nombre de soldats i el més impactant d'aquesta conspiració: les tropes haurien de ser transportades per avions Mosca i Xato acoblats a Catalunya durant la Guerra Civil i amagats en un lloc segur a la serra catalana fins a rebre a través d'aquestes publicacions l'ordre xifrada d'actuar".

O sigui, a Rússia li agafa un atac de riure amb la pista del Kremlin i diu que no eren 10.000 els soldats russos que havien de venir a defensar la independència de Catalunya sinó un milió, transportats en avions de fabricació soviètica de l’època de la República espanyola.

El tuit no provocarà un incident diplomàtic, però li hauria de fer vergonya al govern espanyol que una cancelleria s'enfoti del jutge instructor i de la Guàrdia Civil, que va posant noms de les batalles en què Espanya va ser aliada de Hitler. No és que els activistes de la independència no es moguessin entre els governs de tot el món per buscar suports internacionals, o amb activistes (que Soler es va reunir amb Julian Assange se sabia), però arribar a inflar una causa amb el desplegament de tropes russes en un estat de la Unió Europea excedeix els límits del pensable.

Sense l'amnistia per als presos polítics, exiliats i processats, i amb part de la justícia i els cossos armats en mode “A por ellos!”, a l'independentisme només li queden les urnes, una altra vegada.

Que la Guàrdia Civil triï com a nom d’una macrooperació a Catalunya el d’una batalla en què falangistes de camisa blava van combatre al costat de les tropes de Hitler és vistós, però no és més que una cirereta provocadora. Provocadora a Catalunya, esclar, perquè no sembla que el ministre de l’Interior estigui gaire amoïnat pels danys que pugui causar a la marca Espanya que un dels seus cossos armats presumeixi de passat feixista. El nom de Volhov és tota una declaració de principis: hi ha una Espanya eterna, que està per sobre de dictadures i democràcies, que les connecta. No és només la defensa de la unitat d’Espanya, sinó d’una determinada Espanya, on tot allò que no és castellà no és espanyol. El drama és que això ho comprin sense cridar a l’ordre als rebels els que es diuen demòcrates.

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.