L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trapero: «Nosaltres no dissolem manifestacions, dissolem conductes»'

El judici ha escoltat aquests dies el testimoni de dos comissaris dels Mossos, Castellví i Quevedo. De les seves declaracions se’n desprèn que els caps dels Mossos van intentar escapar del desdoblament de personalitat que afectava els seus caps polítics i que vam poder veure en la declaració del conseller d’Interior Joaquim Forn: com a polític independentista volia la celebració del referèndum. Com a conseller d’Interior deixava clar que els Mossos complirien les resolucions judicials.

Per tot plegat, tothom que tingui una mica de memòria recordarà que la pregunta més repetida les setmanes anteriors a l’1 d’Octubre era “Què faran els Mossos?”

La situació a què es van enfrontar va ser cada cop més complicada: el Govern els deia que volia fer el referèndum i el govern espanyol enviava un coordinador, Pérez de los Cobos, i feia atracar un vaixell carregat de policies al port de Barcelona.

Tant la policia espanyola com la policia catalana sabia que ni amb la suma dels efectius sobre el terreny podien impedir la votació a tots els col·legis. La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el dimecres d’aquella setmana va ordenar “impedir el referèndum sense alterar la convivència”.

Ara, al judici, l’acusació, com que té la difícil tasca de provar que hi va haver rebel·lió, ha arribat a donar a entendre a través de les seves preguntes que la Generalitat disposava de 17.000 homes armats que, per acció o omissió, podien haver contribuït a la comissió del delicte. L’acusació insisteix en una suposada passivitat dels Mossos i s’acarnissa amb Trapero.

Bé, de la declaració dels dos comissaris davant el Suprem es desprèn que el major dels Mossos va demanar dues vegades la suspensió del referèndum. I de fet, els Mossos van tancar més col·legis que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Però l’acusació insisteix que aquell dia els Mossos no van dissoldre els concentrats davant de cap col·legi, que van estar passius, que van deixar la feina més desagradable per als cossos policials espanyols. Naturalment, són excuses de mal pagador.

I és en aquest punt que està a punt d’entrar en escena judicial el major Trapero. Està citat a declarar demà passat, dijous, a les 4. I és per això que avui volem recuperar dos fragments de l’entrevista que li vam fer en aquest mateix plató de l’ARA l’abril del 2017, perquè penso que revelen clarament quin era el criteri d’actuació del major dels Mossos a l’hora de gestionar manifestacions i concentracions, un criteri que probablement va inspirar la forma en què els Mossos van ecarar l’1 d’Octubre. Feia poc, ell mateix havia demanat disculpes a Esther Quintana perquè una bola de goma disparada pels Mossos li havia buidat un ull. S’abandonava per llei l’ús de pilotes de goma. Sentin com parlava el major Trapero de la necessitat que la policia escolti la societat.

I per a aquells que acusen els Mossos de passivitat l’1 d’Octubre, sobretot comparats amb la violència desmesurada en algunes actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (“violència desmesurada” no és una expressió meva, és la que ha fet servir l’Audiència de Barcelona), escoltin Trapero parlant dels Mossos davant la necessitat de dissoldre una manifestació.

“Nosaltres no dissolem manifestacions, dissolem conductes”. Aquesta era la filosofia del cap dels Mossos cinc mesos abans del referèndum. En vista de l’actuació del cos l’1 d’Octubre, cal reconèixer que va ser coherent i molt més proporcionat que els que presumeixen d’haver-ho estat.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.